La ruta dels rellotges de sol d'Alcoi (IV)

 El pròxim rellotge està quan eixim  d'Alcoi  direcció a Banyeres, després de passar pel Tunel del Salt i sis quilòmetres de trajecte a la dreta està la urbanització de Montesol. En l'ermita  veurem el rellotge,   recolzat al cantó  que està aixamfranat  donant-li l'orientació exacta al sud.

El rellotge està en una llosa circular, limitada per dos costats,  formant un angle de 120º. El diàmetre de la circunferència  interior s'aproxima a la mida del radi del rellotge.

Aquest rellotge el tenia catalogat com un marcador de mig dia, però gràcies a la agudeza visual de Pepe Toni ens va fer veure   que havien línies horaries al rellotge, mimetitzades per les diferents capes de pintura que tenia el rellotge.
Aquest descubriment li dona un nou interés. 
Podeu veure a l'imatge de la dreta   com ixen les línies  del pol fins a la corona circular, en ella desapareixen  ací estarien traçats els números del rellotge.

La ruta dels rellotges de sol d'Alcoi (III)

 Deixem el barri de l'Eixample i ens dirigim a la Placeta del Carbó en el casc antic d'Alcoi.

L'edifici  construït l'any 1572 va ser l'ajuntament de la Vila d'Alcoi fins l'any 1845, després de tindre diferents usos l'any 1945 s'instal·la el museu, anomenat Museu d'Art i Biblioteca Pública, ja en 1958 rep l'actual nom de Museu Camil Visedo i Moltó en memòria del seu fundador.

A la fotografia de  dalt, podem veure una part del pòrtic format per cinc arcs de mig punt, recolzats en columnes d'ordre toscà, a la planta de dalt veiem dos dels tres balcons  amb pilastres, al centre l'escut de la vila amb la corona mutilada.

A la dreta podem veure al detall  el  remat del desaigüé del canaló.

El rellotge de sol declina a llevant, d'estil polar amb punt de suport sense aplegar a tocar l'estil, en l'ombra es fà evident. Traçat directament al carreu, tot ell molt lineal amb les línies horaries  acabades en sagita  ixen del semicercle amb centre al pol del rellotge, de les VI del matí a les II de la vesprada. 

La ruta dels rellotges de sol d'Alcoi (II)

Autor. Darío Mira.
 Construït l`any 2002.

Reprenem l'itinerari i visitem el segon rellotge de la ruta al carrer Font del Moreno. Rellotge molt senzill de forma semicircular declinant a llevant, hores de les sis del matí fins les cinc de la vesprada, numeració romana, divisions  d'hora i mitga hora formades per segments de diferent mesura. Rellotge d'autor.

Carrer  Font del Quinzet, rellotge de serie, el material utilitzat és  pedra artificial. Dalt del pol estan uns cavalls al galop. Gnomònicament no té cap valor, la divisió de les hores no correspon a cap càlcul, per altra banda el gnomon no té la direcció correcta, deu estar paral·lel a l'eix de la Terra, al menys aprofitaría per assenyalar el mig dia verdader, les dotze, és la vertical.

Autor Darío Mira.
Construït l'any 2011

L'altre rellotge que veurem és al carrer Azorín, orientat al nord-est. El gnomon apunta a l'Estrella Polar. Molt senzill, numeració àrab de les cinc del matí fins les onze. La numeració és de tub d'acer esta feta de manera artesanal. Per veure el rellotge es recomana els mesos estivals.

Autor Darío Mira.
Construït l'any 2005.

En la mateixa casa dins del balcó veurem aquest altre rellotge amb les hipérboles dels solsticis i la línia equinoccial  amb els signes del zodiac. 

La ruta dels rellotges de sol d'Alcoi (I)

Iniciem la ruta dels rellotges de sol  visitant el rellotge analemàtic del col·legi public Horta Major, fet amb motiu del seu 25 aniversari.

Autors: Alex Barber &  Dario Mira.
Construït desembre 2010

Aquest tipus de rellotges són els més didàctics. Per coneìxer l'hora solar nosaltres actuem de gnòmon es posem damunt de la línia meridiana i a l'altura del mes  què estem. El disseny  facilita la comprensió dels dos moviments  més significatius de la Terra al voltant del Sol rotació i traslació, també podem veure el sol més a prop de la Terra al voltant del solstici d'hivern. El periheli es produeix a principis de gener.

Si volem aprofundir més ens facilitarà la comprensió del moviment molt lent però molt significatiu, anomenat precessió dels equinoccis, aquest moviment fa que l'eix de rotació no apunte sempre la mateixa  estrella, ara apunta un punt molt pròxim de l'estrella "α UMI" és la actual Estrella Polar.

Aquest moviment s'anomena precessió dels equinoccis per que quan la Terra creua l'anomenat primer punt d'Aries entra la primavera,  en l'epoca dels grecs fa més de 2000 anys la constelació que hi havia darrere del Sol era Aries, actualment al tirar cap enrrere este punt, quan entra la primavera la constelació que està darrere del sol és Piscis encara que en el Zodiac correspon al signe d'Aries, per tant al voltant de 26.000 anys el punt Aries haurà recorregut les dotze costelacions.

Per conèixer més feu un clic:   Article Societat Catalana de Gnomònica

 Rellotge analemàtic Horta Major.

 Xerrada

La web de la A.I.A.

De Ciència Certa a Radio Alcoi.

Com cada primer dimarts de mes, la revista mensual De Ciència Certa presentada per Lucia Gadea,  el  Doctor en Física José Cantó a la fí del programa  ens convida a participar i poder guanyar un rellotge de butxaca. Escolteu l'audio de radio.

Itinerari dels rellotges de sol d'Alcoi

Pepe Toni  soci de la Asociación Ilicitana de Astronomia més conegut al foro per  MayorTom aficionat a l'astronomia i també a la gnomònica  esta fent un treball de recerca i catalogació de tots els rellotges  de sol de la provincia d'Alacant. El proper diumenge 2 de desembre  ve a Alcoi en companyia d'Antonio Cañones membre de la Asociacion de Amigos de los Relojes de Sol , North American Sundial Society (NASS) i colaborador de la revista digital de gnomònica Carpe Diem, a més autor d'un gran nombre de rellotges de sol. Visiteu la seua web

Enrique Moltó metereoleg de Radio Alcoi ens ofereix la previsió de l'oratge  del diumenge, 

dins del programa  local  Hoy por Hoy Alcoy presentat per Quique Ruiz. (baix teniu l'audio)

Iniciem el recorregut a le 10:30  al C.E.I.P. Horta Major per la

 porta que dóna al carrer Font de la Uxola

Itinerari dels rellotges de la ciutat

1. Col·legi Horta Major, analemàtic.

2. Font del Moreno, declinant a llevant.

3. Font del Quinzet,. orientat.

4. Azorín, septentrional

5. Museu Camil Visedo, Placeta del Carbó.

6. Ermita urbanització de Montesol, rellotge orientat

7. Ermita de Sant Antoni, declinant a llevant.

El Mas Fenoll, Albaida, la Vall d'Albaida

Era avançada la vesprada i el rellotge de sol del Mas Fenoll havia entrat en ombra. A la porta del mas estava  Maria, li vaig demanar permís per fer fotos al rellotge, i amb un si com a resposta va seguir una amena conversa, destacant-me la visita  de Joan Olivares en un treball de recerca,  per al llibre Rellotges i Calendaris Solars a La Vall d'Albaida.

foto de Rafa Vicedo

Declina a llevant, té divisions per a les hores amb  numeració àrab de les set del matí fins les tres de la vesprada, està datat de l'any 1886. Maria em va explicar que vivia al mas, feia més de huitanta anys. En aquells dies els rellotges de sol encara tenien una utilitat pràctica,  per organitzar les faenes del mas.

El rellotge ha estat restaurat, així i tot la pintura del centre no ha dotat el resultat esperat. Per l'estat del  gnòmon sembla ser l'original .

                                 

               

Bufali, La vall d'Albaida

Elegant rellotge compost per sis taulells de ceràmica, amb una sanefa al seu voltant i enmarcat en pintura.

Rellotge calculat per a parets orientades exactament al sud,  aquesta paret declina a ponent vora 15º.

 El trobarem al carrer La Pau.

També al carrer La Pau, podem veure un altre rellotge amb una composició geomètrica,  molt semblant al rellotge que veurem al  carrer

Verge de Loreto.

Rellotge d'autor, càlcul correcte, hores de les huit del matí fins les sis de la vesprada, no té divisions per a les hores i les mitges. La numeració de les huit i les nou està un poc esborrada, per altra banda el rellotge està en molt bon estat manté una gran armonia amb  la façana.

Rellotge dins de dos  rombes, molt esborrat només conserva el gnòmon molt declinant a ponent. Un veí del poble molt amablement en va dir  la seua adreça dient-me que era molt antic. Està al carrer Verge de Loreto.

De Ciència Certa Radio Alcoi,

A Radio Alcoi en la  programació   local del  Hoy por Hoy Alcoy, Lucia Gadea ens presenta  tots els dimarts  de primer de mes   la revista   "De Ciencia Certa."   José Cantó Doctor en Fisica  dins  la secció  El Tema del Mes  ens explica perque es produeixen   "LES ESTACIONS". 

Podeu escoltar el fragment del tema del mes LES ESTACIONS com la pregunta del mes i conèixer el guanyador del rellotge de butxaca. Si vols escoltar el programa  complet fes un 
clic De Ciència Certa.

També us anime  a respondre la pregunta del mes, per participar en el sorteig d'un rellotge de sol de butxaca.

L'ermita de Sant Cristòfol, Alcoi (l'Alcoià)

Així és com va quedar el campanar de l'ermita de Sant Critòfol d'Alcoi, al rebre l'impacte d'un raig, en la primavera del 2010.

El paratge de Sant Cristofol, més conegut com la Creu, es un lloc que reb la cura d'un colectiu de jubilats de manera dessinteresada. El cim d'uns 890 metres d'altitud té unes  vistes esplèndides de la ciutat d'Alcoi. Està en la Serra de Mariola.

 

 
Aquest era l'aspecte abans de rebre la visita del raig.

Un rellotge de ceràmica  acompanyava al campanar, l'orientació de la paret és aproximadament d'uns 51,25º a llevant, quan aquestos rellotges de serie estan calculats per a parets

orientades exactament al sud. 

El conjunt de cinc taulells ens mostra un vaixell allunyant-se, dalt del pol del rellotge  un sol antropomòrfic, flanquejat pels núvols sense arribar a tapar-lo. 

La numeració romana, de les sis del matí fins les sis de la vesprada, són horitzontals, així els dies equinoccials quan el Sol ix exactament per l'est i es pon per l'oest, tindrà el màxim d'hores de sol a l'any.

L'estiu.

Muro d'Alcoi, rellotge de sol de ceràmica.

 

En l'encreuament del carrer La Gàbia i carrer Palacio molt prop de la popular Plaça Palacio podem veure aquest  rellotge de sol de ceràmica. Esta exent del gnòmon, per tant no assenyala l'hora,  com es tracta d'un rellotge orientat esta calculat per a parets orientades exactament al sud . La distribució per tant de les línies horaries és simètrica  un detall a veure és la posició incorrecta del pol del gnòmon, no creua la línea de les horaries de les sis.

Compost per un mosaic de taulells, un Sol antropomorf dona llum al paisatge rústic, un conjunt floral enmarca l'obra,  als peus cinc taulells  relacionats amb el mig rural.

Rellotge semblant, Els Poblets (Marina Alta)

La gnomònica al cinema i en la xicoteta pantalla

 Dins la serie "Los misterios de Laura " aquesta inspectora de policia,deixa a una banda les proves científiques i es dedica a resoldre els diferents crimens amb la seua particular intuició i instint, en aquest capitol es va fer servir d'un rellotge de sol per resoldre el crim.

Imatge de la pel·licula  

"Un cos al bosc"  1996

(Un cuerpo en el bosque)

dirigida per Joaquim Jordà

l'equinocci de primavera

L'òrbita que descriu la Terra al voltant del Sol, és una elipse no molt pronunciada, el fet de tindre quatre estacions es debut a l'inclinació de l'eix de rotació,  uns  23,4º(23º 27')  i com en el seu moviment de translació es manté paral·lel tenim quatre punts definits, són el canvi de estació.
Per altra banda tenim que l'oblicuitat de l'ecliptica també varia molt poc,  al voltant de 47'' en un segle  amb un minim de 21º 58' 36'' i un màxim de 24º 35' 58''   aquesta variació provoca que al llarg del temps no sempre l'eix de rotació apunte a la mateixa Estrela Polar, actualment és "α Ursae Minoris." 

Aquest fenomen anomenat precessió dels equinoccis, fa que el punt vernal es desplace, cada any s'avança, de manera que quan en la cultura grega fa uns 2000 anys,  el punt vernal coincideix amb la constel·lació d'Aries, ara és a la constel·lació de Piscis, el cicle complet s'anomena any Platònic té una durada d'uns 25.776 anys.

La Terra creua, l'anomenat punt vernal d'Aries, quan la declinació respecte al Sol és 0º, en eixe instant exacte es produeix l'equinocci de primavera, el seu orige bé definit per l'intersecció en l'esfera celeste  de l'eclíptica i l'equador celeste, parlant clar si unim  el Sol a la Terra amb un segment, este els creuarà pels seus  equadors.

equinocci

Tant el dia com la nit té la mateixa durada, sols als equinoccis el Sol ix exactament per l'est i es pon per l'oest.
Podem fer un experiment molt senzill, si unim els punts produïts per l'estrem de l'ombra d'un element perpendicular a terra, obtindrem un segment   amb recorregut d'oest a est. 

L'interval entre dos passos consecutius pel punt vernal d'Aries s'anomena any Tropic amb una durada de 365,24219 dies.

En l'equinocci de primavera, primer punt d'Aries, el Sol és ascendent en l'equador, de sud a nord, el Sol està al zenit, quan creua un meridià en l'instant que passa pel punt Aries.  Als pols veurem el Sol a l'horitzó, remontant en altura al Pol Nord fins al solstici d'estiu, màxima declinació de 23º 27', en el que no es pondrà el Sol fins a l'equinocci de la tardor, el Sol creuarà l'equador descendent de nord a sud, aleshores al Pol Sud veurem el Sol a l'horitzó remuntant cada dia fins al solstici austral.

                                                        

solstici d'estiu

                                                         Als solsticis el sol serà al zenit 
al paral·lel 23º 27' al Tropic de Cancer solstici d'estiu  a l'hemisferi nord. 

solsticid'hivern

Trobarem el  Sol al zenit  al paral·lel  -23º 27' al Tropic de Capricorni.

L'hivern

Primavera o tardor

L'estiu

Els rellotges de sol proveïts  amb la línia equinoccial i les curves dels solsticis,  l'ombra  del gnòmom fa el recorregut per damunt d'elles.

Exposició d'escultures i relleus d'Alejandro Barber.

 M'alegrat molt la noticia que m'ha donat l'Alex, el proper divendres 9 de març   fins a final de mes, inaugura la seua exposició d'escultures i relleus, de pedra i altres materials, al Centre Cultural Ovidi Montllor,  d'Alcoi c/ Vistabella, 8.

Any bixest.

 L'any 2773 abans de Jesucrist els egipcis al principi adoptaren  un calendari de 365 dies s'adonaren al llarg del temps que el seu calendari no coincidia amb el calendari astronomic,  després de  1508 anys tornà a coincidir el seu calendari amb l'astronomic així s'adonaren compte de l'error corregint-lo.

L'any 705 abans de Jesucrist als romans també fan us d'un calendari de 365 dies ocurrin els mateixos errors que als egipcis, Juli Cesar  va canviar el calendari afegint un dia cada quatre anys  365,25 dies (calendari julià).


L'any 1582 el Papa Gregori XIII va  reformar  el calendari julià, perque  l'equinocci de primavera no es produïa el 21 de març acordat en el Concili de Nicea l'any 325, per tant el dijous 4 d'octubre de 1582 l'endemà va ser divendres 15 d'octubre.

Curiositats:

Santa Teresa de Jesus va morir  el 4 d'octubre dijous de 1582 i la van enterrar el 15 d'octubre divendres de 1582 a l'endemà.

Cervantes va faltar el 23 d'abril de 1616 amb el calendari gregorià i Shakespeare el 23 d'abril de 1616 peró amb al calendari julià.

A Europa no tots els països van acollir la reforma gregoriana al mateix temps produint aquest ball de dades.

Les regles per a conèixer si un any és bixest:


Els anys múltiples de 4 són bixest.
Des de l'any 1600 tots els anys seculars deixen de ser bixests a excepció dels multiples de 400. ( l'any 2000  va ser bixest)


Aquesta reforma és molt correcta s'ha adapta prou a la durada de l'any astronomic de 365,24219 dies amb la reforma gregoriana és de 365,2425 dies.

Benilloba, El Comtat. Rellotge digital.

 

 El  rellotge està col·locat  en l'Ajuntament de Benilloba en  La  Plaça  de l'Esglesia. Dins  dels  diferents models de rellotges de sol aquest és un rellotge equatorial amb la particularitat  de  ser  digital. La lectura de  l'hora bé  donada  al projectar els digits de la numeració del semicercle,  representa l'equador terrestre, en la superficie de madera, que correspon al gnòmon, l'eix de rotació de la Terra.                                             

Aquest rellotge amb divisions per a les hores i mitges hores, no ens dona l'hora correcta, l'hora i data  de captura de l'imatge va ser el 18 de febrer a les 12:11 les 10:56 hora solar  hora i mitja d'error, debut a una orientació incorrecta  del rellotge.

Imatges facilitades per Amando Monllor.

Rellotges de sol des d'Alcoi també en Ara Multimédia.

Ara Multimédia és un diari digital que ofereix informació i continguts multimèdia de les Comarques Centrals Valencianes.

Així es va publicar. Societat, blog amic

Blog amic: Rellotges de sol des d'Alcoi

Si més no curiós, el blog de Rellotges de Sol des d'Alcoi recull informació sobre aquest tipus d'instal·lacions a les nostres comarques i més enllà.

Rellotges de Sol des d'Alcoi un blog de Dario Mira Reig, que des de 2009 va actualitzant-lo amb posts a base d'imatges, vídeos i textos. Fins ara i entre d'altres, ha comentat rellotges de sol ubicats a Alfafara, Turballos, Setla, Planes, Cocentaina, Beneixama, però també Montesol i altres punts de la ciutat d'Alcoi.
A partir d'ara, a la secció de Blogs Amics d'ARAMULTIMÈDIA.

Urbanització de Montesol, Alcoi (l'Alcoià). Marcador de mig dia.

                                                                               

                                                                                 Hui comencem l'any amb un nou rellotge de sol , a l'ermita de la urbanització de Montesol d'Alcoi, esta situat a la cantonada, orientat exactament al sud. La plaça s'anomena Plaza la Paz.

En realitat es  tracta d'un marcador de mig dia, aquest tipus de rellotge era prou comú per ajudar als monjos i capellans a trobar el moment exacte pel començament de les oracions. (La Busca de Paper nº 64).