Solstici d'hivern

Recorregut del punt de llum en la línea solsticial (ermita de Sant Antoni d'Alcoi)

Solstici d'hivern en un rellotge d'Alcoi

Per santa Llucia un pas de puça

Aixó ens ho deia el iaio Quico, quan arribaven aquestes dates. Per santa Llucia un pas de puça, per Nadal un pas de gall i jo afegeix per sant Antoni un pas de dimoni.

L'ocàs es produeix mig minut després del 8 de desembre, per aquesta raó quan aplega el 13 de desembre el sol es pon mig minut després, "per santa llucia un pas de puça", el Dia de Nadal ja son 5 minuts i mig, "per Nadal un pas de gall" aixi i tot la durada d'hores de sol no aumenta fins el solstici d'hivern.

Ja al mes de gener tenim "per sant Antoni un pas de dimoni" ja gairebé son 26 minuts que allarga la posta de sol , també al matí l'orto es produeix abans.

Aquest retard de l'orto i avanç de l'ocàs està influenciat per l'equació del temps, en aquestes dates retarda.

Els dos plenilunis de desembre

Aquest mes de desembre tindrà dos llunes plenes.
Tindrem l'oportunitat de poder veure l'ombra llançada del gnòmon
dels rellotges de sol si la contaminació lumínica no ens ho impedeix.
Per descomptat el rellotges de sol donaràn l'hora solar amb un retart de 12 hores. Si volem coneixer l'hora civil, sumarem una hora més per l'horari d'hivern i restarem 11 minuts pel valor de l'equació del temps
la nit de l'1 de desembre i sumarem 3 minuts la nit del 31 de desembre més la diferència de longitud, sumarem si ens trobem a l'oest del Meridià de Greenwich i restarem si ens trobem a l'est.

Correcció de l'hora solar a l'hora civil.

Imatge de la dreta les 13:00 del dia 17 de gener signe acuari ermita de sant Antoni (Alcoi Parc Natural de la Font Roja)

Els rellotges de sol, donen la hora solar o temps verdader local.Tan sols coincideix l'hora solar amb l'hora mitja del fus quatre dies a l'any, la resta s'aplegen a produïr avanços de fins a 16 minuts i retards de 14 minuts. Tot això es deu a l'eix de rotació de la terra que està inclinat (l'ecliptica) i l'órbita de la Terra, traça una el.lipse. Per a conéixer l'hora civil (l'hora oficial de cada país) s'aplica l'equació del temps, és la diferència entre el temps mig i el temps verdader.

Equació = E

Temps verdader local = t

Temps mig local = tm

E = tm - t

Aleshores per conèixer el temps mig (l'hora oficial de cada país) sumarem els valors de l'equació del temps al temps verdader .

tm = t+E

Per diferència de longitud del meridià oficial de cada país restarem si ens trobem a l'est i sumarem a l'oest.

Afegirem dos hores en l'horari d'estiu i una a l'horari d'hivern.

Ejemple:

hora solar --------------------- 12:00:00

horari d'hivern----------------- +1:00:00

valor equació------------------- -0:16:15 (8 de novembre)

diferéncia per longitud (Alcoi) -- +0:01:52

hora solar les 12:00:00 hora civil 12:45:53

L'ANALEMA O LEMNISCATA


L'analema és una corba en forma de huit o dos S superpostes que ens permet indicar el temps mig en els rellotges de sol, com la construcció de l'analema en cada línea horaria resulta molt laboriosa per a simplificar de vegades tan sols els dibuixa en l'horaria de les XII i despres per comparació amb les altres horaries es corregeix mentalment. El rellotge de l'imatge en aquesta ocasió esta provist de les analemes en totes les hores.


Com aplicar l'analema o lemniscata?


Si el rellotge disposa de línies diaries amb els camps zodiacals és molt sencill, aplicarem la part de l'analema del signe del zodiac que els trobem, en aquesta ocasio sagitari, l'imatge és del dia 7 de desembre de 2008 a les 12:00 hora civil, el punt de llum coincideix amb l'analema.
Com podeu comprovar els rellotges de sol també donen l'hora civil.






Si voleu la taula de valors per a cada dia de l'any de l'equacio del temps m'envieu un correu.

Canvi d'hora civil.

El proper diumenge 25 tornem a l'horari d'hivern, les 3:00 de la matinada seràn les 2:00.
Aquest canvi es produeix per motius d'estalvi energètic, per aprofitar la llum solar. Els rellotges de sol són ajens a aquestos canvis. Som nosaltres, els que si volem coneixer l'hora civil, a partir de l'hora solar, sumarem una hora més, al trobar-nos prop del meridià de Greenwich, però regits pel meridià d'Europa Central. Després per la diferència de llongitud, si els trobem a l'oest sumarem, i la restarem si els trobem a l'est del meridià, a Alcoi es +1':52" i després sumarem el valor de l'equació del temps (-si avança +si retrasa) que en aquesta época de l'any es produeixen els màxims avanços voltant els 16'.

Exemple:
hora del rellotge de sol ---------------- - 12:00:00
horari d'hivern ------------------------- +1:00:00
diferencia de longitud ------------------- +0:01:52
Valor de l'equació del temps (25/10/09) -0:15:56

hora civil ------------------------------- 12:45:56


L'imatge perteneix a la revista
LA BUSCA DE PAPER nº60 de la Societat Catalana de Gnomònica de la que soc soci.

Rellotges a la comarca de La Safor

La Font d'En Carròs

Església de Santa Maria la Major (Oliva)

Equinocci de la tardor

L'equinocci és l'instant en el que l'ecliptica creua l'equador celeste, aleshores en els dies equinoccials
la nit i el dia tenen les matèixes hores, el centre del disc del Sol ix per l'est i es pon per l'oest . Tot aixó es degut a la inclinació de l'eix de rotació, donant lloc als dos equinoccis i els dos solsticis. En els dies equinoccials, l'ombra del gnòmon dels rellotges de sol recorre la línea equinoccial.

El rellotge de sol del Palau Comtal de Cocentaina

Al Palau Comtal, al Pati d'Armes, es troba un esplendid rellotge de sol. Amb gnòmon de vareta acabat en punta, de la posició del gnòmon podem deduir que es tracta d'un rellotge que declina a ponent, menys de 10 º. El pla del quadrant apareix blanquejat ocultant qualsevol resta del diseny original.

Per conèixer la part històrica d'aquesta emblemàtica edificació medieval, he recorregut a la intervenció del hitoriador Ricard Bañó en el programa de ràdio HOY POR HOY ALCOY de Ràdio Alcoi presentat per Rafael Santonja, ho trobe molt interessant.

busca

buscar

busca

Rellotge septentrional declinant a llevant

Aquest és l'ejemple de que quasevol lloc aprofita per a instalar un rellotge de sol. La xemeneia de la llar ens aprofita per a donar-nos l'hora solar, ja que no l'utilitzem per a calfar-se. L'orientació del rellotge és 150,23 º a llevant, lo que és lo mateix casi mirant al nord per eixa raó l'extrem del gnòmon apunta al cel a l'estrella polar. El sol tan sols il.luminarà les primeres hores del matí.

El Verger (autor Dario Mira 20/8/09)

L'ecliptica la franja del Zodiac.

En el seu aparent moviment anual, el Sol recorre una franja de cel plena d'estreles, s'agrupen i donen lloc a les diferents constelacions . La fantasia d'antigues civilitzacions veia les figures de deus i animals fantastics. Aquesta zona es denomina la franja del Zodíac, esta dividida en dotze parts, 30º cadascuna. Cada signe reb el nom de la constelació on es trobava, fa més de 2000 anys, el Punt Vernal es produïa en els signes de Peixos i Àries. El Punt Vernal (és la intersecció de l'equador celeste amb el pla de l'eclíptica) debut a que la direcció de l'eix de la Terra no és constant (esta afectat per l'atracció de la Lluna, el Sol i altres planetes), el Punt Vernal ha avançat un signe desde els temps de l'antiga civilització griega, actualment es produïx aproximadament entre Acuari i Peixos, per tradició s'ha seguit mantenint la distribució antiga en els rellotges de sol.
Imagine que els astrólegs en la confecció de les seues cartes astrals tindran en compte aquest desplazament.
La definició d'any tropic també anomenat any natural o any de les estacions és el temps en transcorrer entre dos passos sucessius del sol pel equinocci de primavera, en ell el sol creua el meridià 365,2421 vegades.

En l'imatge podem apreciar com el punt de llum el dia 23 d'agost es desplaçava per damunt de la linea diaria del signe de Verge.

La Lluna en els rellotges de sol

Amb els rellotges de sol, podem saber l’hora solar per mitjà de l’ombra produïda pel gnòmon, exposat a la llum de la Lluna sempre que no interferisca la llum, de l’enllumenat públic. Per a la correcta interpretació cal conéixer l’edat de la Lluna o la fase en què es troba.

Es denomina llunació al període en què es produeixen les quatre fases: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. La duración d’aquestes quatre fases és de 29 dies 12 hores i 44 minuts, com no pretenem una gran exactitud simplificarem el període en 30 dies.

En una llunació els angles horaris entre la Lluna i el Sol varien, sent més lenta la Lluna amb una diferència de 360º o el que és el mateix 24 hores. Dividint 24 hores en 30 dies ens ix 0,8 hores ho passem a minuts i són 48 minuts que retarda cada dia.

En lluna nova la Lluna i el Sol coincidiran en l’angle horari podent interposar-se entre el Sol i la Terra, donant lloc a un eclipsi de sol. (el pròxim dia 22 de juliol es produirà un eclipsi total de sol a Àsia ( www.eclipsesolar.es )

En el quart creixent el retard sera de 6 hores.

En lluna plena serà de 12 hores, pel que prenent-nos la llicència que el Sol en el seu pas pel meridià oposat, la lluna culminarà el nostre meridià a les 12 de la nit.

En el quart creixent el retard serà de 18 hores.

El rellotge de pastor

És un rellotge portatil que antigament l'utilitzaven els pastors del Pirineu. Aquestos rellotges es basen en que l'altura del sol és previsible per a cada hora, en determinada data. S'anomenen rellotges d'altura.
La lectura es realitza girant el plançó situan-ho en la vertical del més o el signe zodiacal en que es trobem.
Després es suspén el cilindre girant-lo fins a que l'ombra és vertical, l'hora és la coincidència de l'extrem de l'ombra amb les corves corresponents a cada hora.

El rellotge polar.

El rellotge polar, junt al rellotge equatorial, tenen el mateix traçat en quasevol lloc de la terra, hem de tenir la precaució de inclinar el pla del rellotge al mateix angle de la latitud del lloc en concret.
La denominació de rellotge polar bé per el paral.lelisme que aguarda el cuadrant amb l'eix de la terra, per la mateixa raó que el rellotge equatorial rep el nom per el paral.lisme que aguarda amb l'equador.

Rellotge polar construït amb troncs molt original.

Solstici d'estiu

Huí comença l'estació més llarga, l'estiu.

Alguns exemples dels rellotges assenyalant la línea del solstici d'estiu.

Primer aniversari

A l'ermita de Sant Antoni d'Alcoi, inclosa dins del parc natural
del Carrascar de la Font Roja, trobem un rellotge de sol en la façana que mira al sud.

El rellotge te una declinació a llevant de 16º 48' (16,8º), a l'any de contrucció 2008, se l'afegeix el lema TEMPUS FUGIT VIRTUS MANET. El rellotge el vaig dedicar al meu pare.

Construït tot el rellotge en xapa d'acer. Les línies horaries tenen diferent gruix, en relació a l'importancia. Després tenim les línies diaries, formades per sis hipérboles i una recta amb els signes del zodiac.

En l'horaria de les 12 trobem l'analema, ens traslada del temps verdader al temps mitja.

La definició d'any és: el període de temps en que la Terra s'efectua una revolució, al voltant del sol.

15 de juny de 2008 a les 13:45 hores

http://www.youtube.com/watch?v=TgqA3UhXonk

http://www.gnomonica.cat/

http://www.gnomonica.cat/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=2

Sant Nicolau, un carrer meridià?

El carrer Sant Nicolau te un traçat molt particular, de nord a sud,
que coincideix amb el meridià, per eixa raó vaig decidir enviar un correu a Radio Alcoi.

A l’atenció de Ràdio Alcoi.
Em dirigisc al programa HOY POR HOY ALCOY que presenta Rafa Santonja, perquè li formule a l’historiador Ricard Bañó en la seua secció la següent pregunta.
A causa de la meua afició a la gnomònica (construcció de rellotges de sol), el passat 22 d’abril veient l’entrada cristiana en el carrer sant Nicolau, quan es va produir el migdia verdader, el sol en eixe mateix instant estava culminant el meridià i es trobava en el centre del carrer.
La meua pregunta és la següent: pot tindre algun significat eixa exactitud mil·limètrica, de coincidir amb el sud? És l’únic carrer de tot Alcoi amb eixa orientació al sud tan exacta.
Vos envie una foto en què es pot apreciar com el sol il.lumina els dos costats del carrer i una imatge de google earth amb la ubicació del carrer sant Nicolau en la que es pot apreciar la seua coincidència amb el meridià.

Dario Mira.

L'hora civil coincideix en la culminació del sol en el meridià, tan sols que cuatre dies a l'any, aquestos dies son el 24 d'abril, 3 de juny, 6 de setembre i 21 de desembre.

Rellotges d'altres llocs.

Rellotge canònic d'hores desiguals en Monfrague (Cáceres), molt esborrat, (Francisco Roca)

Rellotge declinant a ponent, Austria (foto de Francisco Roca)

Rellotge declinant a llevant a la ciutat de Stubenberg am see, Austria (foto de Francisco Roca)

Rellotge en la ciutat de Stubenberg am see Austria, rellotge declinant a llevant (fotografia de Francisco Roca)

Rellotge de sol en la ciutat de Plasencia (Cáceres), inclos dins d'una pedra circular, horientat al sud, ubicat en la Plaza de los Caidos. (fotografia de Francisco Roca)

Otos, la ruta dels rellotges de sol

Arcadi Blasco, "Rellotge de fang"

Andreu Alfaro, "La norma no és un dogma", es tracta d'un rellotge horitzontal.

Elisa Martí, "Unió"

Rafael Armengol, "Rellotge dels pimentons"

Antoni Miró, "Bici- rellotge", rellotge vertical orientat nord sud

Rafael Amorós- Joan Olivares, "venim del nord venim del sud"

Manuel Boix, "Polifem"

Artur Heras, "Meló-soleil"

Altres rellotges de la ruta

Façana Palau Marquesal

Sant Josep, 57

Avinguda Benicadell, 1

Sant Antoni, 7

Sant Antoni, 19

Rellotge occidental, hores itàliques, babilòniques i hores astronòmiques, com incorpora un mirall, les hores amb les que el rellotge entra en ombra funciona com un rellotge de rateta, rellotge
construït al pati del restaurant "Ca les Senyoretes" on es menja be. Autor Joan Olivares.

Rellotge occidental, carrer Migdia

Rellotge equatorial de reflexió, instalat en el pati de Ca les Senyoretes (Joan Olivares)

Rellotge equatorial ubicat al poliesportiu, autor Joan Olivares

Otos, el poble dels rellotges de sol.

Al poble d'Otos podem trobar un gran nombre de rellotges de sol, gràcies a la idea i coordinació de Joan Olivares i Rafael Amorós, executat per l'ajuntament d'Otos i la financiació de Proder-2 Vall d'Albaida i Fons Unió Europea.

Amb la participació dels artistes: Andreu Alfaro, Arcadi Blasco,
Elisa Martí, Rafael Armengol,Antoni Miró,
Rafael Amorós-Joan Olivares, Manuel Boix i Artur Heras.


Dibuix realitzat per la meua filla Gemma el día abans de visitar el poble d'Otos (4 anys)

Rellotges a la Marina Alta

El Verger (autor Dario Mira)

El Verger (C/ Santo Domingo equinocci de primavera, autor Dario Mira)

El Verger (C/ Santo Domingo rellotge analemàtic, la nostra ombra ens diu l'hora, autor Dario Mira)

El Verger (C/ Santo Domingo, el dia de l'equinocci el punt de llum recorre la línia equinoccial autor Dario Mira)

El Verger (C/ Santo Domingo rellotge equatorial, autor Dario Mira)

El Verger (C/ Santo Domingo equinocci de primavera autor Dario Mira)

El Verger ( C/ Santo Domingo autor Dario Mira)

El Verger ( C/ Sant Antoni)

Els Poblets (platja l'Almadrava no inclau gnòmon)

Els Poblets (no te gnòmon)

L'Atzuvia