PER SANTA LLÚCIA UN PAS DE PUÇA.

Així que,com diu  la dita : "Per Santa Llúcia un pas de puça" també afegim,Sant Tomàs el dia més curt de l'any, per Nadal un pas de gall, per Sant Esteve un pas de LLebre, per Cap d'any el dia s'allarga un pam i ja per acabar "Per Sant Antoni un pas de dimoni".

Hi ha una llista molt llarga de refranys fent referència a la durada d'hores de llum del dia.Però sols  ens centrarem en el refrany  "Per Santa Llúcia un pas de puça". Em remontaré  al Concili de Nicea celebrat l'any 325  del calendari julià, en ell s'aproven una serie de normes, per determinar  la data de la celebració de la Pascua, com ja sabeu  s'estableis el primer diumenge després de la lluna plena següent a l'equinocci de primavera.
Per aquella data l'equinocci  tenia lloc  el 21 de març i les autoritats establiren que l'equinocci  de primavera havia de ser  el 21 de març.  Lo que ells desconeixien era que la durada del seu calendari  no corresponia a la durada de l'any astronomic,  hi havia  una  diferència de 0,0078 dies a l'any, aquest  error acumulat al llarg dels anys ens avançava les estacions, ja en 1582 l'equinocci de primavera es produïa  l'11 de març així com el solstici d'hivern  l'11 de desembre 10 dies abans de lo acordat al Concili de Nicea. Per corregir tot aquest desfasament el papa Gregori XIII  valent-se dels coneiximents i estudis d'experts astrònoms (els germans Lelio, el jesuïta alemany Christoforo Clavio, Egnacio Danti) va realitzar la reforma que porta el seu nom i que encara està vigent. Amb una durada de l'any de 365,2425  és a dir 0,0003 dies més llarg que l'any astronomic de 365,2422, i va establir que despres del dijous 4 d'octubre a l'endemà seria divendres 15 d'octubre. D'aquesta manera l'any 1583 l'equinocci de primavera ja va coincidir en el 21 de març. Modificant la successió dels anys bixestos, establint que a partir del 1600 els anys seculars no ho foren a excepció del múltiples de 400, per tan  l'any 1900 no va ser bixest ni tampoc ho seràn el 2100, el 2200 i el 2300, si  va ser l'any 2000 i serà el 2400, també com estava previst en l'anterior calendari julia, tots els altres anys múltiples de 4.
Per tant el solstici d'hivern els anys pròxims abans de la reforma gregoriana es produïa al voltant de l'11 de desembre   el 13 de desembre Santa Llùcia , ja començava  a crèixer el dia.

Ara bé després de la reforma gregoriana aquest refrany ja no tenía tant sentit.  Ara el nostre ritme el marquen el rellotges mecànics sempre amb la matèixa cadència,  no es porten bé amb l'hora solar que té el seu ritme,cada dia solar no té la matèixa durada, aquesta diferència acumulada comparta avanços fins a 16' per novembre i retards de fins a 17' per febrer.

Com ara el Sol comença a creuar cada dia uns segons més tard el meridià, per la vesprada sembla que allarga el día però pel matí passa al contrari, retardant més del que creix, que no serà fins el 21 de desembre que ja creixerà més per la vesprada que lo que acurta pel matí.
"Per Sant Antoni un pas de dimoni" ja el 17 de gener respecte als nostres rellotges mecànic ja creix el dia tant  a l'eixida del sol com a la posta.

 Ressenyes.
Relojes de sol   (Gian Carlo Pavanello- Aldo Trinchero)
http://otos3.blogspot.com.es/

Ruta dels rellotges de sol d'Elx i Santa Pola.

Després d'any i mig de fer aquest recorregut pels 
rellotges de sol del Baix Vinalopó organitzad per
L'ASOCIACIÓ ILICITANA D'ASTRONOMIA ,
repasant les entrades al blog m'adone que no 
la vaig publicar en el seu moment, per altra
banda si vaig    fer un article per a la revista
" LA BUSCA DE PAPER" publicació de la  SCG, 
 Societat Catalana de Gnomònica de la que soc soci .

Duta a terme per Pepe Toni,  aficionat a la gnomònica i la astronomia, du catalogats  uns 150 rellotges de sol,només ací en la provincia d'Alacant.

 El rellotge  està  en l'edifici de l'actual Museu d'Art Contemporani en la Plaçan Major del Raval  d'Elx                            

 L'any 1978 l'ajuntament  restaura l'edifici afegint dos noves plantes. En aquest treball desapareix el rellotge original, sols queda el gnòmon. A petició dels veïns ja en l'actual segle XXI es construeix el nou rellotge de sol, no en el lloc original i tampoc com era abans, obviant en el nou càlcul la diferència de quasi un grau i mig es construeix un rellotge ortomeridià  amb divisions fins al quart d'hora i numeració romana de les sis del matí fins les sis de la vesprada, la posició del              gnòmon no correspon a la latitud.

El següent rellotge està en la Serra  Grossa, Partida les Salades. L'autor d'aquest rellotge ès Pepe Toni,  en primera persona ens narra l'utilització d'un punxo per traçar tot el rellotge i la informació detallada dels valors de l'indret com la latitud, longitud i altitud també el nom del lloc com la seua rúbrica  i amb els valors de l'equació del temps.

El rellotge meridià està damunt d'un forn de llenya, amb divisions cada quinze minuts i caracters romans.

                                                                                                                                           

El tercer rellotge és al CEIP  Ramón Cuesta en la població de Santa Pola. Rellotge monumental, en teoria orientat al sud i per tant perpendicular al mericià.  S'adonàrem d'alguns errors prou greus com l'orientació del rellotge i la distribució de les línies horaries, no té el gnòmon.

Ací us relate a la conclusió que arribem: quan són les 13:00 dels nostres rellotges de polsera, veiem  que les ombres són perpendiculars a l'orientació del rellotge, per tant suposem que colocaren el rellotge en hivern quan seria una hora menys, és a dir les dotze, un error molt greu que li lleva seua  finalitat didàctica.

 La cara posterior té el disseny de la rosa dels vents amb la nomenclatura del nom  dels vents.

                             

L'ultim rellotge està a l'entrada del port de Santa Pola i és obra de Rafael Soler i Gaià, Doctor Enginer  de Camins, Canals i Ports.

Rellotge anomenat trifrontal de quadrants oblics, un d'ells orientat exactament al sud, els altres dos declinen 120º 

l'un a llevant i l'altre a ponent, tots ells

 proveïts de les línies diaries de calendari

amb els valors de la correcció  

del temps verdader al temps mitjà del fus.

Sobre el vèrtex es suporta un rellotge esfèric, 

estàn gravades les divisions horaries a l'equador,

als dos pols uns cercles concèntrics ens informen de l'època de l'any, sols estaran iliminats els dos pols dos dies a l'any, als equinoccis.

                
A continuació publique l'aclariment que fa en Rafael Soler Gaià  autor del rellotge de sol trifront,  en concret del rellotge esferic.



    ACLARIMENT SOBRE EL RELLOTGE DE SOL DE SANTA POLA COMENTAT EN ELS NÚMEROS 75 I 76 DE "LA BUSCA DE PAPER "

Com a autor del disseny del rellotge de sol que es troba a l'entrada del port de Santa Pola , i pel que fa als caràcters i línies gravades a la bolla que remata el conjunt trifrontal de inclinats , sembla oportú aclarir el seu significat .

A la foto n º 1 s'aprecia gravat el cercle equatorial (o sigui paral · lel al de l'equador ) de la bolla amb divisions de 15 º que corresponen a una hora . Es tracta en essència d'un rellotge equatorial sense gnòmon on l'hora ve donada per la intersecció d'aquest cercle amb el de l'ombra que només en els equinoccis serà perpendicular al equatorial . Els números de les hores vénen decalats 90 º (o sigui sis hores) en relació amb els d'un quadrant equatorial ordinari amb gnòmon .

A la foto n º 2 s'aprecia el casquet Nord de la bolla amb tres cercles concèntrics l'angle dels quals, amb el punt Nord, sobre l'esfera , es corresponen amb la declinació solar dels habituals dies de canvi de mes zodiacal , és a dir (+ / -) 23,4 º , (+ / -) 20,1 º , (+ / -) 11,33 º als quals cal afegir un punt o cercle de radi nul en els pols de la bolla del dia dels equinoccis ( o sigui de declinació solar nul·la) .

A la foto n º 3 cal repetir , amb el casquet Sud , el ja exposat per a la foto n º 2 .

Aquests cercles actuen a manera de calendari , igual que succeeix amb les línies de declinació solar dels quadrants ordinaris, encara que no permeten tenir gran precisió donat el relativament petit radi de la bolla i la important penombra . Per conèixer la data ha d'identificar- se el punt de referència del cercle d'ombra més pròxim al pol, sigui el del Nord o el del Sud, i mesurar el seu ràdi- amb centre en el pol - per conèixer la seva diferència amb qualsevol dels dos radis dels cercles del casquet més propers, considerant com a cercle de radi nul , si escau , el punt del pol . La relació d'aquesta diferència amb la dels radis d'aquests dos cercles aplicada als dies del mes zodiacal concernit donarà els dies transcorreguts, o que falten per transcórrer segons el cercle del casquet considerat per al còmput .

Comptant com cercle de radi nul el punt dels pols , a cada casquet hi ha tres corones circulars, o " carrers", de possible recorregut pel punt de referència, des dels equinoccis fins als solsticis . En aquestes dates recorre, de dia ,  un arc del major cercle dels casquets en els extrems d'un diàmetre de la bolla . Com imitació dels esdeveniments en els casquets boreal i austral de la Terra, els pols Nord i Sud estan assolellats de dia durant sis mesos segons la declinació solar , el del Nord si és positiva i el del Sud si és negativa .

Tant en el casquet Nord com en el Sud el punt de referència recorrerà el primer carrer , immediat al pol , durant Aries i Virgo ( declinació positiva ) i amb Piscis i Libra ( declinació negativa ), en el segon carrer , respectivament , durant Tauro i Leo i amb Acuario i Escorpio, i en la tercera carrer durant Géminis i Cáncer i amb Capricornio i Sagitario. En els quadrants ordinaris els carrers es recorren pels seus punts de referència (ombra puntual del gnòmon ) només durant dos mesos zodiacals , però no succeeix així en aquests esfèrics on són quatre els mesos , els símbols dels quals, vandelitzats, es poden veure gravats en les fotos 2 i 3 de la bolla.

R. Soler Gaià 20/12/2013

Conjunt trifront. Alcoi l'Alcoià.

Partint d'un tros de sèquia de reg en desús, aprofite dos cares per fer dos rellotges de sol verticals orientats, l'un meridional  i l'altre oriental, la tercera cara per les característiques de la situació del rellotge, prenc la decisió de no fer el 3er rellotge occidental, i grabar els valors de la latitud  longitud i l'any de construcció.
Les eines utilitzades van ser un cisell i diverses gardines.


                                                                                                  
 

Instal·lat al jardí de la masia "Els Llençols." 


En aquesta foto enviada per Marga  ens mostra els dos rellotges en funcionament.

Nou rellotge de sol en Benifallim, l'Alcoià.

Rellotge de sol en casa particular, al carrer La Font  en la població de Benifallim, comarca  l'Alcoià.
El càlcul  el disseny i el gnòmon han estat per la meua part, tant  el treball en la pedra com la seua col·locació  ha estat a  carrec del propietari.

Rellotge amb unes mesures totals de 80 cm d'ample i 120 cm d'alçada realitzat en tres  pedres de 40 x 80 cm,  per  facilitar la seua col·locació. 
El rellotge està encastrat en la paret.

Per la seua  orientació de 101,353º a ponent el pòl del rellotge esta fora del quadrant a 2,45 metres. Seria paral·lel a la paret si la seua orientació fora de 90º sent paral·leles també les línies horaries.

Caracters romans de les II a les VII amb divisions cada 30 minuts.

Per l'aparatositat del gnòmon, separat de la paret  entre 35 i 38 cm vaig optar per dos punts de suport amb elements decoratius de bronze.

La Torre de les Maçanes, l'Alacantí.

La Torre de les Maçanes comarca l'Alacantí.
En la plaça anomenada de l'Església podem admirar aquest singular rellotge de sol construït l'any 1882.
A estat sotmés a una lleu restauració al meu parèixer inacabada.
Dos oms s'encarreguen de protegir-lo del sol, mentres tenen fulla, privant-lo de la seua funció.

Imatge de Sergio Agulló

Construït en revoque, material clàssic pels rellotges de sol d'aquella època, un marc l'envolta i el gnòmon acabat en bola són els elements decoratius.




La paret declina  uns 15º a llevant, veient-lo amb el Google maps. Divisions per a les hores amb un traç molt fí, amb  origen del pol  fins a la numeració d'estil àrab, de les sis del matí a les cinc de la vesprada, l'horària de les dotze és vertical, el rellotge ens dóna l'hora solar local com la majoria dels rellotges de sol.

Primavera

18 de març

La primavera astronómica comença hui a les 16:58 hora UTC,   una hora més tard ací a la península, hora oficial.                                                                                                                       

 El Sol en el seu moviment aparent, ascendent  creua l'equador, de sud a nord.

A l'equador tindrem el Sol al zenit, quan creua el meridià de l'observador, és el mig dia solar verdader.

Als pols  el Sol estara al horitzó,  donant pas als sis mesos de llum al Pol Nord i sis mesos de fosca al Pol Sud.

A l'equinocci el disc solar ix exactament per l'est i es pon per l'oest tindrem 12 hores de sol.

 Si unim  els punts de l'extrem de l'ombra produïda per un objecte en una superficie horitzontal.  obtindrem una línia recta, perpendicular al meridià.

En els rellotges de sol, l l'ombra del gnomon transcorre per la línia equinoccial.  

20 de març

20 de març 

En memòria a Rafa Vitoria, rellotge de sol en Jovisa, Muro d'Alcoi.

 Des de hui en la façana de Jovisa lluïx el rellotge de sol dedicat a la  memòria del nostre company "Rafa Vitoria".

El temps passa però les virtuts romanen, eixe és un lema utilitzat en molts rellotges de sol, en llatí  "Tempus Fugit Virtus Manet", aixó ens queda de Rafa, les seues virtuts.

El lema del seu rellotge Semper et Omnibus, Sempre i per a Tots.

Tot l'agraïment als companys tant de l'oficina tècnica , del magatzem,  com a  l'empresa JOVISA SL  per la part personal  del Sr Vicent Vilaplana al donar-me la confiança i fer-se carréc de totes les despeses del rellotge.



                                                                                   

Una xapa d'acer cor-ten de 1.500 x 1.200 x 2 m.m. li dona el tipic color rogenc ataronjat en contrast amb  el traçat del rellotge  en acer inoxidable.

El rellotge declina 24º 42' a llevant.Les horaries comprenen de  les 5 del matí a les 4 de la vesprada , amb divisions de diferent gruix i llarg,  cada 15 minuts. La vareta del rellotge com en tost els rellotges de sol és paral·lela a l'eix de rotació terrestre i apunta  un  punt molt pròxim de l'Estrela Polar la mateixa que té el rellotge. L'ombra de la bola de la vareta recorre  les  còniques  els dies del solstici, d'estiu (a )  i  d'hivern (g )
Una línea recta l'equinoccial pels dos equinoccis primavera(^ ) i tardor  (d ) 

Tant el càlcul com el seu disseny ha estat pel meu compte .