Rellotge de sol en òxid controlat.

Rellotge de sol de reduides dimensions 34x34 cm.

Fet utilitzant la tècnica de l'oxidació controlada, cobrint amb vinil les parts del disseny del rellotge que no volem oxidar. El procés és ben senzill, amb el safumant àcid clorhídric netegem la planxa i la deixem que agarre un poc de color envellit, després protegim la part del rellotge que no volem que s'oxide amb el vinil, ja per accelerar el proces d'oxidació li apliquem l'aigua oxigenada i aquest és el resultat, per acabar li donem una ma de vernis, especial per a protegir  metals férrics.

La Basílica de Santa Maria, d'Alacant( l'Alacantí).

 Esplèndid rellotge de sol  en la Basílica de Santa Maria,  ubicada al centre històric de la ciutat a la plaça de Santa Maria, encara que el rellotge  el veurem a la façana que dona al mar en la plaça  Paseito Ramiro davant la platja del Postiguet.

El rellotge declina a llevant, divisions per a les hores de les sis del matí fins les quatre, en nùmeros romans.

Coneixer més  Iglesia fortificada de Santa María.

Rellotges de sol, enviats pels nostres amics.

Catedral de Santa Maria La Real. Pamplona
 Olga  Latorre

El mateix rellotge vist d'aprop
Eugeni Jordà

Edifici Sagardía, Pamplona
Eugeni Jordà

Vitoria, Àlava.
Eugeni Jordà.

Cantavieja, Teruel.
Rafa Vicedo.

Cantavieja,Teruel
Rafa Vicedo

Catedral de Santa María. Múrcia.
Darío Mira.

Nou rellotge de sol en Alfafara, el Comtat.

Nou rellotge de sol en Alfafara, tot ell l'he fet en acer inoxidable, declinant a llevant 38,46º.
Divisions cada 30' de les cinc del matí  fins les tres de la vesprada, hora solar. Cóniques per als solsticis i la línia recta dels equinoccis, amb els corresponents signes.

Rellotge de sol en Cocentaina, El Comtat.

Al carrer de Pego en la població de Cocentaina podem admirar aquest rellotge de ceràmica. Un sol antropomorf ens crida l'atenció, il·luminant La Penyeta Blanca, en la seua  cima està el Castell de Cocentaina, a més el  marc que l'envolta a la part de dalt té un bon nombre d'edificis emblematics de la Villa. 

  Les línies horaries, de les huit del matí a les cinc de la vesprada  amb divisions de mitja hora. Els números romans, curios és el cas del número huit, escrit així IIX desconec el significat,.

Si és prou habitual trobar-nos el quatre  així als rellotges IIII, als rellotges  de sol mecanics  sembla que és més per donar-li simetria al seu emplaçament en l'esfera. Hi ha un altra teoría per superstició, en l'antiga roma per respecte al seu  deu  Jupiter que en llatí comença per IVPITER  van optar per IIII.