diumenge, 22 de desembre de 2019

Solstici d'hiver, el tròpic de Capricorn

Quan parlem del solstici es referim al moment en que la Terra està en la major inclinació respecte al sol, en altres paraules la del seu eix de rotació.En astronomia diem que són els dos punts de l'eclíptica més llunyans de l'equador celest .
Hi ha tres indrets on podem apreciar el solstici d'hivern, aquests són el cercle polar artic, és l'unic dia de l'any que no amaneix, 
deprés està el tròpic de Carpicorn on trobarem al mig dia el Sol al nostre zenit i per últim el cercle polar antartic on és l'unic dia de l'any que no es pon el sol.




Els rellotges de sol ben calculats com era aquest de l'ermita de Sant Antoni d'Alcoi, el dia del solstici d'hivern els dos punts de llum recorrien  la cónica que materialitza el tropic de Capricorn, Ara ja inutilitzat pel robatori del gnòmon i altres elements al que va ser sotmés, i no rebre el permís per a la seua restauració.

dissabte, 2 de novembre de 2019

Nou rellotge de sol. Partida Els Cuarts de Benilloba El Comtat


Diguem, que té a veure uns sarments de vinya, en fer un rellotge de sol? Sembla estrany, però així va ser.

Li vaig demanar a Pepe que volia fer-li un rellotge de sol en la seua casa de camp.

La meua tia va posar la casa de camp en venda després que enviudara, ja no tenia sentit tindre-la. Dues dècades abans li compraren el terreny a una tia llunyana d'Héctor el meu oncle.



 



De vegades els pares s'embarquen en aventures que sols ells coneixen, els meus oncles compraren el terreny seguint el consell del cardiòleg de Carolina, la meua cosina devia passar 
llargues estones en el camp. 
Però Carolina no va poder superar la  malaltia, ens va deixar.

Temps després es posaren a la venda uns bancals que fitaven amb els dels meus oncles, els compraren els meus pares, i també construïren una casa de camp. Allí passarem dos décades de caps de setmana i vacances molt bons, tant nosaltres com els meus oncles i els meus cosins.





Pepe i Natalia van comprar la casa de camp dels meus oncles, vam ser bons veïns fins que els meus pares decidiren vendre la casa de camp. El meu pare estava molt malalt.

Aquest passat hivern vaig quedar un dissabte en Pepe, volia uns sarments de la  vinya. D'ahí em vingueren al cap tos els records de temps passats.







Rellotge de sol declinant a llevant, números romans de
les V del matí fins  les IV de la vesprada divisions cada
mitja hora, les línies de les hores formen un semicercle
abans d'arribar al pol del rellotge, les mitges hores de traç més curt


Fet en la primavera de l'any 2019 amb la col·laboració de Pepe,  rubricat amb  les inicials DM.
La D invertida com signe els meus rellotges.




dimarts, 29 d’octubre de 2019

Rellotges horitzontals Alcoi Borlänge


 La setmana passada va ser la setmana de l'intercanvi, vingueren els alumnes suecs de la població de Borlänge, ací a casa nostra també tinguérem l'experiència. Com afeccionat a la ciència dels rellotges de sol anomenada gnomònica, no podia deixar de passar l'ocasió d'oferir dos rellotges de sol de miniatura per a l'institut d'Alcoi, IES Andreu Sempere i el de la població de Borlänge a Suècia. 


 La diferència de latitud es fa evident en els dos rellotges, el d'Alcoi l'estil té l'angle de 38,7º i el de Borlänge 60,48º aquests angles es corresponen a la latitud del lloc, orientant-los amb l'ajuda d'una brúixola, fent que l'extrem de l'estil apunte al pol nord celest, punt molt pròxim a l'estrela polar, tindrem l'estil paral·lel a l'eix de rotació de la Terra, regla fonamental perquè un rellotge funcione correctament, a banda del càlcul correcte de les línies horàries. Per aquests rellotges m'ha fet servir un programa informàtic.                                                         

dijous, 3 d’octubre de 2019

Rellotge de sol en Villa Marina, Cocentaina (El comtat)


 Vaig encoratjar al meu cosí a fer-se un rellotge de sol, en la casa de camp d'ell i la seua dona. Ell tenia clar que el volia de pedra natural, faríem servir uns carreus que tenia de la rehabilitació de la casa. Doncs estava tot clar, es faria un rellotge compost de tres carreus, fent unes mesures de 90 cm d'alçada i 60 cm d'ample i, acabaments en bronze per al gnòmon. El rellotge té una forta declinació a ponent, 84,4145° . Amb aquesta declinació, i més en l'època de l'any a prop del solstici d'estiu, el sol va molt alt i la paret està encara en ombra quan el sol creua el meridià, aleshores no podia fer servir el mètode més corrent i més simple, vaig haver d'utilitzar un mètode més complex que em permetia calcular la declinació de la paret a qualsevol hora de la vesprada. 

                            

 Amb els valors de la latitud i la declinació, ja ho tenia tot, podia  fer els càlculs i, amb un disseny prou definit, vaig començar a treballar la pedra, ja una vegada acabat vaig prendre la mala decisió de pintar el rellotge per ressaltar el treball, no vaig pensar que pel pas del temps hauria obscurit més la pedra, els solcs fets amb la gardina i el cisell no haurien envellit tan de pressa,  destacant més.



 Rellotge declinant a ponent quasi oriental, amb números romans de les II a les VII de la vesprada, divisions horàries cada hora, signat amb la D invertida del meu nom unida a la M del meu cognom, signat l'any 2016, la distància del pol al rellotge, punt d'origen del gnòmon i les línies horàries està a 318 cm . 
    

dilluns, 23 de setembre de 2019

l'Equinocci de la tardor!!


                                       Vídeo del moviment del raig per la línia equinoccial.

Equinocci de la tardor
  Ens sembla que nosaltres estem quiets i en un pla horitzontal i és el Sol que al llarg de l'any canvia de posició, hi ha dies que ix per un punt entre el nord i l'est igual que es pon per un punt entre el nord i l'oest, són dies amb més durada del Sol per damunt de l'horitzó. Altres que ix exactament per l'est i es pon per l'oest, en aquest té la mateixa durada tant el dia com la nit són els dies equinoccials i altres on el sol ix per un punt  entre el sud i l'est i es pon per un punt entre el sud i l'oest la nit li guanya la partida al dia.


Tota aquesta experiència és fonamental per al càlcul dels rellotges de sol, aplicant les relacions matemàtiques i geométriques que hi ha entre les distintes magnituds astronòmiques.

En realitat és la Terra la que es mou al voltant del Sol, descriu  l'òrbita d'una el·lipse no molt pronunciada amb la particularitat que l'eix de rotació no és perpendicular al pla de l'òrbita descrita, si no que està inclinada 66º 33'.
Tot açò du al fet que el pla de l'eclíptica està inclinat respecte al pla de l'equador 23º 27',  s'anomena oblicüitat de l'eclíptica, però no tot acaba ací, l'oblicüitat de l'eclíptica  també varia entre un minim de 21º 58' 36'' i un màxim de 24º 33' 58''  en l'actualitat està disminuint a raó de 47'' per segle.  Aquest moviment d'ondulació de l'eix de rotació terrestre se superposa el de precessió dels equinoccis.

El Sol en el seu aparent moviment anual transcorre per una franja del cel rica en estreles, formant constel·lacións, la fantasia dels antics grecs veia figures de deus i sobre tot animals fantàstics.
Aquesta és la franja del  Zodíac dividida en 12 meridians un per a cada signe del Zodíac, sen el primer Aries, equinocci de primavera instant en el que es creua el pla de l'equador i el pla de l'eclíptica, declinació 0, per tant estarà entre la longitud 0º i 30º, Tauro de 30º a 60º amb declinació 11º 28,5', Geminis de 60º a 90º amb declinació 20º 9,3', Càncer de 90º a 120º solstici d'estiu valor màxim de declinació solar 23º 26,6'.
A partir d'ací l'angle de declinació va disminuint coincidint amb el dels signes d'ascenció.
Leo longitud 120º 150º amb declinació 20º 9,3', Virgo 150º 180º amb declinació 11º 28,5', Libra 180º 210º equinocci de la tardor segon punt d'encreuament de l'ecliptica amb el pla de l'equador, declinació 0 , a partir d'ací l'ecliptica va per vaix del pla de l'equador. Escorpio longitud 210º 240º amb declinació  -11º 28,5, Capricornio 240º 270 solstici d'hivern maxim valor de declinació -23º 26,6º a partir  d'ací el Sol comença a remuntar per l'eciptica. Acuario longitud 270º 300ºamb declinació -20º 9,3', Piscis 300º 330  amb declinació -11º 28,5 i tornem al punt Àries, en tot aquest temps ha passat un any Tròpic amb una durada de 365,2422 dies.
En l'actualitat cada signe del Zodíac du el nom de la constel·lació que l'ocupaba fa més de 2000 anys, però per efecte del moviment de precessió dels equinoccis la constel·lació que hi ha ara en el signe d'Àries es Piscis, en més de 2000 anys el punt Àries hi ha tirat enrere uns 30º.
Després de 25.776 el punt Àries haurà recorregut totes  les constel·lacions, aquest període de temps  és l'any  Platònic

 Blibliografia:   Relojes de sol
          Gian Carlo Pavanello - Aldo Trinchero

dilluns, 9 de setembre de 2019

Ja 100 rellotges de sol en el programa de Radio Alcoi "De Ciència Certa "

                              Participeu i podreu guanyar un d'aquestos rellotges de sol!!




El rellotge diptic de butxaca es basa en el moviment angular aparent del Sol al llarg del dia. Per orientar-lo farem us d'una bruixola.
Directament l'ombra del fil ens donarà l'hora solar local.




Els rellotges de pastor funcionen d'un altra manera, s'anomenen d'altura.
Com funcionen?
Depenent de l'época de l'any i hora el Sol té una determinada altura.

                Rellotge de pastor





El rellotge horitzontal calendari.
Aprofita els dos moviments de la Terra que apreciem, rotació i translació.
 Rotació és el moviment de l'ombra pel pla del rellotge d'esquerra a dreta.

Traslació és el moviment de la Terra al voltant del Sol, amb la particularitat que l'eix de rotació està inclina 23º27' i es mou paral·lelament apuntant a un punt molt pròxim a l'estrela Polar.
Degut a aquesta particularitat  podem confeccionar el conjunt de les sis cóniques i la línia recta pel canvi de signe de zodiac , indicant els dos solsticis i equinoccis ,fent el recorregut l'extrem de l'ombra, el caminet de cada signe zodiacal.

Estos  enllaços ho aclarixen de manera més extensa.

                                                         


dijous, 21 de juny de 2018

El rellotge de sol del Celler la Muntanya.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  
En la carretera CV- 705 des de Muro d'Alcoi direcció a Cela de Nuñez  està la nau del Celler la Muntanya.                                                                                        Rellotge d'autor pintat directament   en la paret,  declinant a ponent. Línies horaries  en roig de l'1 fins a les 7                i després les corbes dels solsticis i la línia  equinoccial en ocre.                                                                                                                  A diferència d'altres rellotges la lectura de l'hora la fem per punts de llum i no per l'ombra projectada pel ferro. El punt de llum de dalt és per a les hores i entre  els dos de baix pel calendari. La foto està feta el 21 de juny dia del solstici  d'estiu a les 16:49 hora solar.                                                                                                   

                                   



dimecres, 30 d’agost de 2017

Nou rellotge horitzontal en els Llençols (Alcoi)


Continuant en la recuperació de les restes d'una  sèquia, faig el tercer rellotge, l'horitzontal, complement dels altres dos que  ja hi havien, un oriental i l'altre meridional.



El rellotge té una mesura de 400x 260 i 800 d'alçada.

Els tres rellotges es complementen al llarg del dia.

Per veure més feu clic


dimarts, 14 de març de 2017

Benasau, rellotge de sol. (El Comtat)

Ajuntament de Benasau
En la placeta La Creu de Benasau trobem aquest rellotge de sol grabat en una llosa superposada a la paret .
Un sol geometric és l'origen de les línies horaries, de les 6 del matí fins a la 1 del mig dia, en numeració romana, la inclinació de la línia equinoccial ens delata la  declinació d'uns 35ºa llevant.
La línia de l'orto és l'horitzontal  i representa l'eixida del sol, l'extrem de l'ombra del gnòmon ens indicarà en les diferents époques de l'any l'hora d'eixida del sol, sent la més clara quan es produeixen els dos equinoccis  el de primavera i tardor en ells dos el sol ix a les 6 del matí, punt d'intersecció de les tres  línies.

El gnòmon del rellotge està un poc tort, privant el perfecte funcionament del rellotge.

divendres, 12 d’agost de 2016

Hores babilòniques en El Verger. (Marina Alta )

Nou aspecte del rellotge de sol d'El Verger, fet per primera vegada l'any 2002.  A causa del mal estat del rellotge original, s'ha de fer una neteja de tota la paret i pintar de nou, es valora canviar el disseny  i en compte de fer un rellotge de temps mitjà  amb les  analemes  i  les corbes del calendari més l'equinoccial,  decline per fer un rellotge  de temps solar verdader i  hores babilòniques.
El sistema horari babilònic divideix el dia també en 24 hores, pero comença la mesura prenent com a referència l'orto solar, aquesta és l'hora 24 o 0 i després  l'I i així 
fins l'orto següent.


Un filacteri envolta tot el rellotge amb el lema "QUI SOL TÉ, QUE MÉS VOL" i a la cantonada de baix les meues inicials amb la D invertida.
 Hora solar en línies més grosses per a les hores, en números àrabs i de traç més fí per a les mitges hores, delimitades per les corbes de declinació dels dos solsticis  i l'equinoccial  on interseccionen l'hora solar i les hores babilòniques, decalades sis hores. 
Signes zodiacals caldeo-babilònics.

Les hores babilòniques  de l'orto fins a l'hora sis en numeració romana i de diferent color.

Assenyala l'hora solar al coincidir l'ombra de la vareta en la línea horaria en tota la seua longitud.

Les hores babilòniques al creuar l'ombra de l'esfera, el node i trobar-se al centre d'elles i de  mateix manera  en les corbes dels solsticis i la línia equinoccial.

dissabte, 4 de juny de 2016

La nova cara del rellotge de sol analemàtic CEIP Horta Major d'Alcoi.






L'any 2009 el CEIP va celebrar el 25 aniversari i dins dels actes conmemoratius vaig proposar fer un rellotge de sol  de tipus analemàtic molt apropiat  als centres educatius pel seu caracter interactiu i didactic.






Avantatges, evitem tindre un gnòmon fixe, eliminant quasevol obstacle i perill a l'hora dels jocs dels alumnes. 

Ara bé en aquest rellotge el gnòmon no segueix la regla fonamental de guardar el paral·lelisme amb l'eix de rotació de la Terra, aixó es crea un defecte que corregim quan es col·loquem damunt la meridiana a l'altura  del mes i dia que estem.




           




diumenge, 3 de gener de 2016

Nou rellotge de sol en Alacant.

 Nou rellotge de sol, en una casa sotmesa a una reforma integral i d'ampliació. 


La localitzem en el casc antic, al carrer Sant Roc junt a l'ermita de San Roc.



Per a la base del rellotge he usat panel composite i acer inoxidable per a la resta dels elements que componen el rellotge.












El rellotge té una orientació a ponent de 9,1º. Amb divisions cada mitja hora diferenciades per la seua longitut i  grossor. El rellotge comprén des de les sis i mitja del matí fins les sis de la vesprada, en números romans, el gnòmon fet en una tira  d'acer inoxidable i enrotllada té la boleta que fà l'ombra  que recorre les corbes dels dies del solstici d´hivern i estiu com  la línia dels equinoccis.


Conèixer més de l'Enroque.

dijous, 17 de desembre de 2015

Rellotge de sol en òxid controlat.

Rellotge de sol de reduides dimensions 34x34 cm.
Fet utilitzant la tècnica de l'oxidació controlada, cobrint amb vinil les parts del disseny del rellotge que no volem oxidar. El procés és ben senzill, amb el safumant àcid clorhídric netegem la planxa i la deixem que agarre un poc de color envellit, després protegim la part del rellotge que no volem que s'oxide amb el vinil, ja per accelerar el proces d'oxidació li apliquem l'aigua oxigenada i aquest és el resultat, per acabar li donem una ma de vernis, especial per a protegir  metals férrics.

diumenge, 13 de desembre de 2015

La Basílica de Santa Maria, d'Alacant( l'Alacantí).


 Esplèndid rellotge de sol  en la Basílica de Santa Maria,  ubicada al centre històric de la ciutat a la plaça de Santa Maria, encara que el rellotge  el veurem a la façana que dona al mar en la plaça  Paseito Ramiro davant la platja del Postiguet.

El rellotge declina a llevant, divisions per a les hores de les sis del matí fins les quatre, en nùmeros romans.





dimarts, 1 de setembre de 2015

Rellotges de sol, enviats pels nostres amics.

Catedral de Santa Maria La Real. Pamplona
 Olga  Latorre

El mateix rellotge vist d'aprop
Eugeni Jordà

Edifici Sagardía, Pamplona
Eugeni Jordà

Vitoria, Àlava.
Eugeni Jordà.


Cantavieja, Teruel.
Rafa Vicedo.

Cantavieja,Teruel
Rafa Vicedo

Catedral de Santa María. Múrcia.
Darío Mira.

dissabte, 2 de maig de 2015

Nou rellotge de sol en Alfafara, el Comtat.

Nou rellotge de sol en Alfafara, tot ell l'he fet en acer inoxidable, declinant a llevant 38,46º.
Divisions cada 30' de les cinc del matí  fins les tres de la vesprada, hora solar. Cóniques per als solsticis i la línia recta dels equinoccis, amb els corresponents signes.




diumenge, 22 de febrer de 2015

Rellotge de sol en Cocentaina, El Comtat.

Al carrer de Pego en la població de Cocentaina podem admirar aquest rellotge de ceràmica. Un sol antropomorf ens crida l'atenció, il·luminant La Penyeta Blanca, en la seua  cima està el Castell de Cocentaina, a més el  marc que l'envolta a la part de dalt té un bon nombre d'edificis emblematics de la Villa. 
  Les línies horaries, de les huit del matí a les cinc de la vesprada  amb divisions de mitja hora. Els números romans, curios és el cas del número huit, escrit així IIX desconec el significat,.
Si és prou habitual trobar-nos el quatre  així als rellotges IIII, als rellotges  de sol mecanics  sembla que és més per donar-li simetria al seu emplaçament en l'esfera. Hi ha un altra teoría per superstició, en l'antiga roma per respecte al seu  deu  Jupiter que en llatí comença per IVPITER  van optar per IIII.

dissabte, 13 de desembre de 2014

PER SANTA LLÚCIA UN PAS DE PUÇA.

Així que,com diu  la dita : "Per Santa Llúcia un pas de puça" també afegim,Sant Tomàs el dia més curt de l'any, per Nadal un pas de gall, per Sant Esteve un pas de LLebre, per Cap d'any el dia s'allarga un pam i ja per acabar "Per Sant Antoni un pas de dimoni".

Hi ha una llista molt llarga de refranys fent referència a la durada d'hores de llum del dia.Però sols  ens centrarem en el refrany  "Per Santa Llúcia un pas de puça". Em remontaré  al Concili de Nicea celebrat l'any 325  del calendari julià, en ell s'aproven una serie de normes, per determinar  la data de la celebració de la Pascua, com ja sabeu  s'estableis el primer diumenge després de la lluna plena següent a l'equinocci de primavera.
Per aquella data l'equinocci  tenia lloc  el 21 de març i les autoritats establiren que l'equinocci  de primavera havia de ser  el 21 de març.  Lo que ells desconeixien era que la durada del seu calendari  no corresponia a la durada de l'any astronomic,  hi havia  una  diferència de 0,0078 dies a l'any, aquest  error acumulat al llarg dels anys ens avançava les estacions, ja en 1582 l'equinocci de primavera es produïa  l'11 de març així com el solstici d'hivern  l'11 de desembre 10 dies abans de lo acordat al Concili de Nicea. Per corregir tot aquest desfasament el papa Gregori XIII  valent-se dels coneiximents i estudis d'experts astrònoms (els germans Lelio, el jesuïta alemany Christoforo Clavio, Egnacio Danti) va realitzar la reforma que porta el seu nom i que encara està vigent. Amb una durada de l'any de 365,2425  és a dir 0,0003 dies més llarg que l'any astronomic de 365,2422, i va establir que despres del dijous 4 d'octubre a l'endemà seria divendres 15 d'octubre. D'aquesta manera l'any 1583 l'equinocci de primavera ja va coincidir en el 21 de març. Modificant la successió dels anys bixestos, establint que a partir del 1600 els anys seculars no ho foren a excepció del múltiples de 400, per tan  l'any 1900 no va ser bixest ni tampoc ho seràn el 2100, el 2200 i el 2300, si  va ser l'any 2000 i serà el 2400, també com estava previst en l'anterior calendari julia, tots els altres anys múltiples de 4.
Per tant el solstici d'hivern els anys pròxims abans de la reforma gregoriana es produïa al voltant de l'11 de desembre   el 13 de desembre Santa Llùcia , ja començava  a crèixer el dia.

Ara bé després de la reforma gregoriana aquest refrany ja no tenía tant sentit.  Ara el nostre ritme el marquen el rellotges mecànics sempre amb la matèixa cadència,  no es porten bé amb l'hora solar que té el seu ritme,cada dia solar no té la matèixa durada, aquesta diferència acumulada comparta avanços fins a 16' per novembre i retards de fins a 17' per febrer.

Com ara el Sol comença a creuar cada dia uns segons més tard el meridià, per la vesprada sembla que allarga el día però pel matí passa al contrari, retardant més del que creix, que no serà fins el 21 de desembre que ja creixerà més per la vesprada que lo que acurta pel matí.
"Per Sant Antoni un pas de dimoni" ja el 17 de gener respecte als nostres rellotges mecànic ja creix el dia tant  a l'eixida del sol com a la posta.

 Ressenyes.
Relojes de sol   (Gian Carlo Pavanello- Aldo Trinchero)
http://otos3.blogspot.com.es/


diumenge, 16 de novembre de 2014

Ruta dels rellotges de sol d'Elx i Santa Pola.







Després d'any i mig de fer aquest recorregut pels 
rellotges de sol del Baix Vinalopó organitzad per
L'ASOCIACIÓ ILICITANA D'ASTRONOMIA ,
repasant les entrades al blog m'adone que no 
la vaig publicar en el seu moment, per altra
banda si vaig    fer un article per a la revista
" LA BUSCA DE PAPER" publicació de la  SCG, 
 Societat Catalana de Gnomònica de la que soc soci .
Duta a terme per Pepe Toni,  aficionat a la gnomònica i la astronomia, du catalogats  uns 150 rellotges de sol,només ací en la provincia d'Alacant.











 El rellotge  està  en l'edifici de l'actual Museu d'Art Contemporani en la Plaçan Major del Raval  d'Elx                            
 L'any 1978 l'ajuntament  restaura l'edifici afegint dos noves plantes. En aquest treball desapareix el rellotge original, sols queda el gnòmon. A petició dels veïns ja en l'actual segle XXI es construeix el nou rellotge de sol, no en el lloc original i tampoc com era abans, obviant en el nou càlcul la diferència de quasi un grau i mig es construeix un rellotge ortomeridià  amb divisions fins al quart d'hora i numeració romana de les sis del matí fins les sis de la vesprada, la posició del              gnòmon no correspon a la latitud.






El següent rellotge està en la Serra  Grossa, Partida les Salades. L'autor d'aquest rellotge ès Pepe Toni,  en primera persona ens narra l'utilització d'un punxo per traçar tot el rellotge i la informació detallada dels valors de l'indret com la latitud, longitud i altitud també el nom del lloc com la seua rúbrica  i amb els valors de l'equació del temps.

El rellotge meridià està damunt d'un forn de llenya, amb divisions cada quinze minuts i caracters romans.

                                                                                                                                           

El tercer rellotge és al CEIP  Ramón Cuesta en la població de Santa Pola. Rellotge monumental, en teoria orientat al sud i per tant perpendicular al mericià.  S'adonàrem d'alguns errors prou greus com l'orientació del rellotge i la distribució de les línies horaries, no té el gnòmon.
Ací us relate a la conclusió que arribem: quan són les 13:00 dels nostres rellotges de polsera, veiem  que les ombres són perpendiculars a l'orientació del rellotge, per tant suposem que colocaren el rellotge en hivern quan seria una hora menys, és a dir les dotze, un error molt greu que li lleva seua  finalitat didàctica.








 La cara posterior té el disseny de la rosa dels vents amb la nomenclatura del nom  dels vents.





                             




L'ultim rellotge està a l'entrada del port de Santa Pola i és obra de Rafael Soler i Gaià, Doctor Enginer  de Camins, Canals i Ports.



Rellotge anomenat trifrontal de quadrants oblics, un d'ells orientat exactament al sud, els altres dos declinen 120º 






l'un a llevant i l'altre a ponent, tots ells

 proveïts de les línies diaries de calendari
amb els valors de la correcció  
del temps verdader al temps mitjà del fus.

Sobre el vèrtex es suporta un rellotge esfèric, 

estàn gravades les divisions horaries a l'equador,

als dos pols uns cercles concèntrics ens informen de l'època de l'any, sols estaran iliminats els dos pols dos dies a l'any, als equinoccis.



                
A continuació publique l'aclariment que fa en Rafael Soler Gaià  autor del rellotge de sol trifront,  en concret del rellotge esferic.



    ACLARIMENT SOBRE EL RELLOTGE DE SOL DE SANTA POLA COMENTAT EN ELS NÚMEROS 75 I 76 DE "LA BUSCA DE PAPER "

Com a autor del disseny del rellotge de sol que es troba a l'entrada del port de Santa Pola , i pel que fa als caràcters i línies gravades a la bolla que remata el conjunt trifrontal de inclinats , sembla oportú aclarir el seu significat .
A la foto n º 1 s'aprecia gravat el cercle equatorial (o sigui paral · lel al de l'equador ) de la bolla amb divisions de 15 º que corresponen a una hora . Es tracta en essència d'un rellotge equatorial sense gnòmon on l'hora ve donada per la intersecció d'aquest cercle amb el de l'ombra que només en els equinoccis serà perpendicular al equatorial . Els números de les hores vénen decalats 90 º (o sigui sis hores) en relació amb els d'un quadrant equatorial ordinari amb gnòmon .
A la foto n º 2 s'aprecia el casquet Nord de la bolla amb tres cercles concèntrics l'angle dels quals, amb el punt Nord, sobre l'esfera , es corresponen amb la declinació solar dels habituals dies de canvi de mes zodiacal , és a dir (+ / -) 23,4 º , (+ / -) 20,1 º , (+ / -) 11,33 º als quals cal afegir un punt o cercle de radi nul en els pols de la bolla del dia dels equinoccis ( o sigui de declinació solar nul·la) .
A la foto n º 3 cal repetir , amb el casquet Sud , el ja exposat per a la foto n º 2 .
Aquests cercles actuen a manera de calendari , igual que succeeix amb les línies de declinació solar dels quadrants ordinaris, encara que no permeten tenir gran precisió donat el relativament petit radi de la bolla i la important penombra . Per conèixer la data ha d'identificar- se el punt de referència del cercle d'ombra més pròxim al pol, sigui el del Nord o el del Sud, i mesurar el seu ràdi- amb centre en el pol - per conèixer la seva diferència amb qualsevol dels dos radis dels cercles del casquet més propers, considerant com a cercle de radi nul , si escau , el punt del pol . La relació d'aquesta diferència amb la dels radis d'aquests dos cercles aplicada als dies del mes zodiacal concernit donarà els dies transcorreguts, o que falten per transcórrer segons el cercle del casquet considerat per al còmput .
Comptant com cercle de radi nul el punt dels pols , a cada casquet hi ha tres corones circulars, o " carrers", de possible recorregut pel punt de referència, des dels equinoccis fins als solsticis . En aquestes dates recorre, de dia ,  un arc del major cercle dels casquets en els extrems d'un diàmetre de la bolla . Com imitació dels esdeveniments en els casquets boreal i austral de la Terra, els pols Nord i Sud estan assolellats de dia durant sis mesos segons la declinació solar , el del Nord si és positiva i el del Sud si és negativa .
Tant en el casquet Nord com en el Sud el punt de referència recorrerà el primer carrer , immediat al pol , durant Aries i Virgo ( declinació positiva ) i amb Piscis i Libra ( declinació negativa ), en el segon carrer , respectivament , durant Tauro i Leo i amb Acuario i Escorpio, i en la tercera carrer durant Géminis i Cáncer i amb Capricornio i Sagitario. En els quadrants ordinaris els carrers es recorren pels seus punts de referència (ombra puntual del gnòmon ) només durant dos mesos zodiacals , però no succeeix així en aquests esfèrics on són quatre els mesos , els símbols dels quals, vandelitzats, es poden veure gravats en les fotos 2 i 3 de la bolla.


R. Soler Gaià 20/12/2013