dimecres, 30 d’agost de 2017

Nou rellotge horitzontal en els Llençols (Alcoi)


Continuant en la recuperació de les restes d'una  sèquia, faig el tercer rellotge, l'horitzontal, complement dels altres dos que  ja hi havien, un oriental i l'altre meridional.



El rellotge té una mesura de 400x 260 i 800 d'alçada.

Els tres rellotges es complementen al llarg del dia.

Per veure més feu clic


dimarts, 14 de març de 2017

Benasau, rellotge de sol. (El Comtat)

Ajuntament de Benasau
En la placeta La Creu de Benasau trobem aquest rellotge de sol grabat en una llosa superposada a la paret .
Un sol geometric és l'origen de les línies horaries, de les 6 del matí fins a la 1 del mig dia, en numeració romana, la inclinació de la línia equinoccial ens delata la  declinació d'uns 35ºa llevant.
La línia de l'orto és l'horitzontal  i representa l'eixida del sol, l'extrem de l'ombra del gnòmon ens indicarà en les diferents époques de l'any l'hora d'eixida del sol, sent la més clara quan es produeixen els dos equinoccis  el de primavera i tardor en ells dos el sol ix a les 6 del matí, punt d'intersecció de les tres  línies.

El gnòmon del rellotge està un poc tort, privant el perfecte funcionament del rellotge.

divendres, 12 d’agost de 2016

Hores babilòniques en El Verger. (Marina Alta )

Nou aspecte del rellotge de sol d'El Verger, fet per primera vegada l'any 2002.  A causa del mal estat del rellotge original, s'ha de fer una neteja de tota la paret i pintar de nou, es valora canviar el disseny  i en compte de fer un rellotge de temps mitjà  amb les  analemes  i  les corbes del calendari més l'equinoccial,  decline per fer un rellotge  de temps solar verdader i  hores babilòniques.
El sistema horari babilònic divideix el dia també en 24 hores, pero comença la mesura prenent com a referència l'orto solar, aquesta és l'hora 24 o 0 i després  l'I i així 
fins l'orto següent.


Un filacteri envolta tot el rellotge amb el lema "QUI SOL TÉ, QUE MÉS VOL" i a la cantonada de baix les meues inicials amb la D invertida.
 Hora solar en línies més grosses per a les hores, en números àrabs i de traç més fí per a les mitges hores, delimitades per les corbes de declinació dels dos solsticis  i l'equinoccial  on interseccionen l'hora solar i les hores babilòniques, decalades sis hores. 
Signes zodiacals caldeo-babilònics.

Les hores babilòniques  de l'orto fins a l'hora sis en numeració romana i de diferent color.

Assenyala l'hora solar al coincidir l'ombra de la vareta en la línea horaria en tota la seua longitud.

Les hores babilòniques al creuar l'ombra de l'esfera, el node i trobar-se al centre d'elles i de  mateix manera  en les corbes dels solsticis i la línia equinoccial.

dissabte, 4 de juny de 2016

La nova cara del rellotge de sol analemàtic CEIP Horta Major d'Alcoi.






L'any 2009 el CEIP va celebrar el 25 aniversari i dins dels actes conmemoratius vaig proposar fer un rellotge de sol  de tipus analemàtic molt apropiat  als centres educatius pel seu caracter interactiu i didactic.






Avantatges, evitem tindre un gnòmon fixe, eliminant quasevol obstacle i perill a l'hora dels jocs dels alumnes. 

Ara bé en aquest rellotge el gnòmon no segueix la regla fonamental de guardar el paral·lelisme amb l'eix de rotació de la Terra, aixó es crea un defecte que corregim quan es col·loquem damunt la meridiana a l'altura  del mes i dia que estem.




           




diumenge, 3 de gener de 2016

Nou rellotge de sol en Alacant.

 Nou rellotge de sol, en una casa sotmesa a una reforma integral i d'ampliació. 


La localitzem en el casc antic, al carrer Sant Roc junt a l'ermita de San Roc.



Per a la base del rellotge he usat panel composite i acer inoxidable per a la resta dels elements que componen el rellotge.












El rellotge té una orientació a ponent de 9,1º. Amb divisions cada mitja hora diferenciades per la seua longitut i  grossor. El rellotge comprén des de les sis i mitja del matí fins les sis de la vesprada, en números romans, el gnòmon fet en una tira  d'acer inoxidable i enrotllada té la boleta que fà l'ombra  que recorre les corbes dels dies del solstici d´hivern i estiu com  la línia dels equinoccis.


Conèixer més de l'Enroque.

dijous, 17 de desembre de 2015

Rellotge de sol en òxid controlat.

Rellotge de sol de reduides dimensions 34x34 cm.
Fet utilitzant la tècnica de l'oxidació controlada, cobrint amb vinil les parts del disseny del rellotge que no volem oxidar. El procés és ben senzill, amb el safumant àcid clorhídric netegem la planxa i la deixem que agarre un poc de color envellit, després protegim la part del rellotge que no volem que s'oxide amb el vinil, ja per accelerar el proces d'oxidació li apliquem l'aigua oxigenada i aquest és el resultat, per acabar li donem una ma de vernis, especial per a protegir  metals férrics.

diumenge, 13 de desembre de 2015

La Basílica de Santa Maria, d'Alacant( l'Alacantí).


 Esplèndid rellotge de sol  en la Basílica de Santa Maria,  ubicada al centre històric de la ciutat a la plaça de Santa Maria, encara que el rellotge  el veurem a la façana que dona al mar en la plaça  Paseito Ramiro davant la platja del Postiguet.

El rellotge declina a llevant, divisions per a les hores de les sis del matí fins les quatre, en nùmeros romans.





dimarts, 1 de setembre de 2015

Rellotges de sol, enviats pels nostres amics.

Catedral de Santa Maria La Real. Pamplona
 Olga  Latorre

El mateix rellotge vist d'aprop
Eugeni Jordà

Edifici Sagardía, Pamplona
Eugeni Jordà

Vitoria, Àlava.
Eugeni Jordà.


Cantavieja, Teruel.
Rafa Vicedo.

Cantavieja,Teruel
Rafa Vicedo

Catedral de Santa María. Múrcia.
Darío Mira.

dissabte, 2 de maig de 2015

Nou rellotge de sol en Alfafara, el Comtat.

Nou rellotge de sol en Alfafara, tot ell l'he fet en acer inoxidable, declinant a llevant 38,46º.
Divisions cada 30' de les cinc del matí  fins les tres de la vesprada, hora solar. Cóniques per als solsticis i la línia recta dels equinoccis, amb els corresponents signes.




diumenge, 22 de febrer de 2015

Rellotge de sol en Cocentaina, El Comtat.

Al carrer de Pego en la població de Cocentaina podem admirar aquest rellotge de ceràmica. Un sol antropomorf ens crida l'atenció, il·luminant La Penyeta Blanca, en la seua  cima està el Castell de Cocentaina, a més el  marc que l'envolta a la part de dalt té un bon nombre d'edificis emblematics de la Villa. 
  Les línies horaries, de les huit del matí a les cinc de la vesprada  amb divisions de mitja hora. Els números romans, curios és el cas del número huit, escrit així IIX desconec el significat,.
Si és prou habitual trobar-nos el quatre  així als rellotges IIII, als rellotges  de sol mecanics  sembla que és més per donar-li simetria al seu emplaçament en l'esfera. Hi ha un altra teoría per superstició, en l'antiga roma per respecte al seu  deu  Jupiter que en llatí comença per IVPITER  van optar per IIII.

dissabte, 13 de desembre de 2014

PER SANTA LLÚCIA UN PAS DE PUÇA.

Així que,com diu  la dita : "Per Santa Llúcia un pas de puça" també afegim,Sant Tomàs el dia més curt de l'any, per Nadal un pas de gall, per Sant Esteve un pas de LLebre, per Cap d'any el dia s'allarga un pam i ja per acabar "Per Sant Antoni un pas de dimoni".

Hi ha una llista molt llarga de refranys fent referència a la durada d'hores de llum del dia.Però sols  ens centrarem en el refrany  "Per Santa Llúcia un pas de puça". Em remontaré  al Concili de Nicea celebrat l'any 325  del calendari julià, en ell s'aproven una serie de normes, per determinar  la data de la celebració de la Pascua, com ja sabeu  s'estableis el primer diumenge després de la lluna plena següent a l'equinocci de primavera.
Per aquella data l'equinocci  tenia lloc  el 21 de març i les autoritats establiren que l'equinocci  de primavera havia de ser  el 21 de març.  Lo que ells desconeixien era que la durada del seu calendari  no corresponia a la durada de l'any astronomic,  hi havia  una  diferència de 0,0078 dies a l'any, aquest  error acumulat al llarg dels anys ens avançava les estacions, ja en 1582 l'equinocci de primavera es produïa  l'11 de març així com el solstici d'hivern  l'11 de desembre 10 dies abans de lo acordat al Concili de Nicea. Per corregir tot aquest desfasament el papa Gregori XIII  valent-se dels coneiximents i estudis d'experts astrònoms (els germans Lelio, el jesuïta alemany Christoforo Clavio, Egnacio Danti) va realitzar la reforma que porta el seu nom i que encara està vigent. Amb una durada de l'any de 365,2425  és a dir 0,0003 dies més llarg que l'any astronomic de 365,2422, i va establir que despres del dijous 4 d'octubre a l'endemà seria divendres 15 d'octubre. D'aquesta manera l'any 1983 l'equinocci de primavera ja va coincidir en el 21 de març. Modificant la successió dels anys bixestos, establint que a partir del 1600 els anys seculars no ho foren a excepció del múltiples de 400, per tan  l'any 1900 no va ser bixest ni tampoc ho seràn el 2100, el 2200 i el 2300, si  va ser l'any 2000 i serà el 2400, també com estava previst en l'anterior calendari julia, tots els altres anys múltiples de 4.
Per tant el solstici d'hivern els anys pròxims abans de la reforma gregoriana es produïa al voltant de l'11 de desembre   el 13 de desembre Santa Llùcia , ja començava  a crèixer el dia.

Ara bé després de la reforma gregoriana aquest refrany ja no tenía tant sentit.  Ara el nostre ritme el marquen el rellotges mecànics sempre amb la matèixa cadència,  no es porten bé amb l'hora solar que té el seu ritme,cada dia solar no té la matèixa durada, aquesta diferència acumulada comparta avanços fins a 16' per novembre i retards de fins a 17' per febrer.

Com ara el Sol comença a creuar cada dia uns segons més tard el meridià, per la vesprada sembla que allarga el día però pel matí passa al contrari, retardant més del que creix, que no serà fins el 21 de desembre que ja creixerà més per la vesprada que lo que acurta pel matí.
"Per Sant Antoni un pas de dimoni" ja el 17 de gener respecte als nostres rellotges mecànic ja creix el dia tant  a l'eixida del sol com a la posta.

 Ressenyes.
Relojes de sol   (Gian Carlo Pavanello- Aldo Trinchero)
http://otos3.blogspot.com.es/


diumenge, 16 de novembre de 2014

Ruta dels rellotges de sol d'Elx i Santa Pola.







Després d'any i mig de fer aquest recorregut pels 
rellotges de sol del Baix Vinalopó organitzad per
L'ASOCIACIÓ ILICITANA D'ASTRONOMIA ,
repasant les entrades al blog m'adone que no 
la vaig publicar en el seu moment, per altra
banda si vaig    fer un article per a la revista
" LA BUSCA DE PAPER" publicació de la  SCG, 
 Societat Catalana de Gnomònica de la que soc soci .
Duta a terme per Pepe Toni,  aficionat a la gnomònica i la astronomia, du catalogats  uns 150 rellotges de sol,només ací en la provincia d'Alacant.











 El rellotge  està  en l'edifici de l'actual Museu d'Art Contemporani en la Plaçan Major del Raval  d'Elx                            
 L'any 1978 l'ajuntament  restaura l'edifici afegint dos noves plantes. En aquest treball desapareix el rellotge original, sols queda el gnòmon. A petició dels veïns ja en l'actual segle XXI es construeix el nou rellotge de sol, no en el lloc original i tampoc com era abans, obviant en el nou càlcul la diferència de quasi un grau i mig es construeix un rellotge ortomeridià  amb divisions fins al quart d'hora i numeració romana de les sis del matí fins les sis de la vesprada, la posició del              gnòmon no correspon a la latitud.






El següent rellotge està en la Serra  Grossa, Partida les Salades. L'autor d'aquest rellotge ès Pepe Toni,  en primera persona ens narra l'utilització d'un punxo per traçar tot el rellotge i la informació detallada dels valors de l'indret com la latitud, longitud i altitud també el nom del lloc com la seua rúbrica  i amb els valors de l'equació del temps.

El rellotge meridià està damunt d'un forn de llenya, amb divisions cada quinze minuts i caracters romans.

                                                                                                                                           

El tercer rellotge és al CEIP  Ramón Cuesta en la població de Santa Pola. Rellotge monumental, en teoria orientat al sud i per tant perpendicular al mericià.  S'adonàrem d'alguns errors prou greus com l'orientació del rellotge i la distribució de les línies horaries, no té el gnòmon.
Ací us relate a la conclusió que arribem: quan són les 13:00 dels nostres rellotges de polsera, veiem  que les ombres són perpendiculars a l'orientació del rellotge, per tant suposem que colocaren el rellotge en hivern quan seria una hora menys, és a dir les dotze, un error molt greu que li lleva seua  finalitat didàctica.








 La cara posterior té el disseny de la rosa dels vents amb la nomenclatura del nom  dels vents.





                             




L'ultim rellotge està a l'entrada del port de Santa Pola i és obra de Rafael Soler i Gaià, Doctor Enginer  de Camins, Canals i Ports.



Rellotge anomenat trifrontal de quadrants oblics, un d'ells orientat exactament al sud, els altres dos declinen 120º 






l'un a llevant i l'altre a ponent, tots ells

 proveïts de les línies diaries de calendari
amb els valors de la correcció  
del temps verdader al temps mitjà del fus.

Sobre el vèrtex es suporta un rellotge esfèric, 

estàn gravades les divisions horaries a l'equador,

als dos pols uns cercles concèntrics ens informen de l'època de l'any, sols estaran iliminats els dos pols dos dies a l'any, als equinoccis.



                
A continuació publique l'aclariment que fa en Rafael Soler Gaià  autor del rellotge de sol trifront,  en concret del rellotge esferic.



    ACLARIMENT SOBRE EL RELLOTGE DE SOL DE SANTA POLA COMENTAT EN ELS NÚMEROS 75 I 76 DE "LA BUSCA DE PAPER "

Com a autor del disseny del rellotge de sol que es troba a l'entrada del port de Santa Pola , i pel que fa als caràcters i línies gravades a la bolla que remata el conjunt trifrontal de inclinats , sembla oportú aclarir el seu significat .
A la foto n º 1 s'aprecia gravat el cercle equatorial (o sigui paral · lel al de l'equador ) de la bolla amb divisions de 15 º que corresponen a una hora . Es tracta en essència d'un rellotge equatorial sense gnòmon on l'hora ve donada per la intersecció d'aquest cercle amb el de l'ombra que només en els equinoccis serà perpendicular al equatorial . Els números de les hores vénen decalats 90 º (o sigui sis hores) en relació amb els d'un quadrant equatorial ordinari amb gnòmon .
A la foto n º 2 s'aprecia el casquet Nord de la bolla amb tres cercles concèntrics l'angle dels quals, amb el punt Nord, sobre l'esfera , es corresponen amb la declinació solar dels habituals dies de canvi de mes zodiacal , és a dir (+ / -) 23,4 º , (+ / -) 20,1 º , (+ / -) 11,33 º als quals cal afegir un punt o cercle de radi nul en els pols de la bolla del dia dels equinoccis ( o sigui de declinació solar nul·la) .
A la foto n º 3 cal repetir , amb el casquet Sud , el ja exposat per a la foto n º 2 .
Aquests cercles actuen a manera de calendari , igual que succeeix amb les línies de declinació solar dels quadrants ordinaris, encara que no permeten tenir gran precisió donat el relativament petit radi de la bolla i la important penombra . Per conèixer la data ha d'identificar- se el punt de referència del cercle d'ombra més pròxim al pol, sigui el del Nord o el del Sud, i mesurar el seu ràdi- amb centre en el pol - per conèixer la seva diferència amb qualsevol dels dos radis dels cercles del casquet més propers, considerant com a cercle de radi nul , si escau , el punt del pol . La relació d'aquesta diferència amb la dels radis d'aquests dos cercles aplicada als dies del mes zodiacal concernit donarà els dies transcorreguts, o que falten per transcórrer segons el cercle del casquet considerat per al còmput .
Comptant com cercle de radi nul el punt dels pols , a cada casquet hi ha tres corones circulars, o " carrers", de possible recorregut pel punt de referència, des dels equinoccis fins als solsticis . En aquestes dates recorre, de dia ,  un arc del major cercle dels casquets en els extrems d'un diàmetre de la bolla . Com imitació dels esdeveniments en els casquets boreal i austral de la Terra, els pols Nord i Sud estan assolellats de dia durant sis mesos segons la declinació solar , el del Nord si és positiva i el del Sud si és negativa .
Tant en el casquet Nord com en el Sud el punt de referència recorrerà el primer carrer , immediat al pol , durant Aries i Virgo ( declinació positiva ) i amb Piscis i Libra ( declinació negativa ), en el segon carrer , respectivament , durant Tauro i Leo i amb Acuario i Escorpio, i en la tercera carrer durant Géminis i Cáncer i amb Capricornio i Sagitario. En els quadrants ordinaris els carrers es recorren pels seus punts de referència (ombra puntual del gnòmon ) només durant dos mesos zodiacals , però no succeeix així en aquests esfèrics on són quatre els mesos , els símbols dels quals, vandelitzats, es poden veure gravats en les fotos 2 i 3 de la bolla.


R. Soler Gaià 20/12/2013 
                                        






diumenge, 26 d’octubre de 2014

Conjunt trifront. Alcoi l'Alcoià.



Partint d'un tros de sèquia de reg en desús, aprofite dos cares per fer dos rellotges de sol verticals orientats, l'un meridional  i l'altre oriental, la tercera cara per les característiques de la situació del rellotge, prenc la decisió de no fer el 3er rellotge occidental, i grabar els valors de la latitud  longitud i l'any de construcció.
Les eines utilitzades van ser un cisell i diverses gradines.


                                                                                                  
 








Instal·lat al jardí de la masia "Els Llençols." 


En aquesta foto enviada per Marga  ens mostra els dos rellotges en funcionament.






dimarts, 6 de maig de 2014

Nou rellotge de sol en Benifallim, l'Alcoià.


Rellotge de sol en casa particular, al carrer La Font  en la població de Benifallim, comarca  l'Alcoià.
El càlcul  el disseny i el gnòmon han estat per la meua part, tant  el treball en la pedra com la seua col·locació  ha estat a  carrec del propietari.

Rellotge amb unes mesures totals de 80 cm d'ample i 120 cm d'alçada realitzat en tres  pedres de 40 x 80 cm,  per  facilitar la seua col·locació. 
El rellotge està encastrat en la paret.

Per la seua  orientació de 101,353º a ponent el pòl del rellotge esta fora del quadrant a 2,45 metres. Seria paral·lel a la paret si la seua orientació fora de 90º sent paral·leles també les línies horaries.

Caracters romans de les II a les VII amb divisions cada 30 minuts.

Per l'aparatositat del gnòmon, separat de la paret  entre 35 i 38 cm vaig optar per dos punts de suport amb elements decoratius de bronze.

dissabte, 26 d’abril de 2014

La Torre de les Maçanes, l'Alacantí.






La Torre de les Maçanes comarca l'Alacantí.
En la plaça anomenada de l'Església podem admirar aquest singular rellotge de sol construït l'any 1882.
A estat sotmés a una lleu restauració al meu parèixer inacabada.
Dos oms s'encarreguen de protegir-lo del sol, mentres tenen fulla, privant-lo de la seua funció.






Imatge de Sergio Agulló




Construït en revoque, material clàssic pels rellotges de sol d'aquella època, un marc l'envolta i el gnòmon acabat en bola són els elements decoratius.




La paret declina  uns 15º a llevant, veient-lo amb el Google maps. Divisions per a les hores amb un traç molt fí, amb  origen del pol  fins a la numeració d'estil àrab, de les sis del matí a les cinc de la vesprada, l'horària de les dotze és vertical, el rellotge ens dóna l'hora solar local com la majoria dels rellotges de sol.

dijous, 20 de març de 2014

Primavera




18 de març

La primavera astronómica comença hui a les 16:58 hora UTC,   una hora més tard ací a la península, hora oficial.                                                                                                                       
 El Sol en el seu moviment aparent, ascendent  creua l'equador, de sud a nord.
A l'equador tindrem el Sol al zenit, quan creua el meridià de l'observador, és el mig dia solar verdader.

Als pols  el Sol estara al horitzó,  donant pas als sis mesos de llum al Pol Nord i sis mesos de fosca al Pol Sud.

A l'equinocci el disc solar ix exactament per l'est i es pon per l'oest tindrem 12 hores de sol.

 Si unim  els punts de l'extrem de l'ombra produïda per un objecte en una superficie horitzontal.  obtindrem una línia recta, perpendicular al meridià.

En els rellotges de sol, l l'ombra del gnomon transcorre per la línia equinoccial.  


20 de març

20 de març 

dissabte, 22 de febrer de 2014

En memòria a Rafa Vitoria, rellotge de sol en Jovisa, Muro d'Alcoi.


 Des de hui en la façana de Jovisa lluïx el rellotge de sol dedicat a la  memòria del nostre company "Rafa Vitoria".

El temps passa però les virtuts romanen, eixe és un lema utilitzat en molts rellotges de sol, en llatí  "Tempus Fugit Virtus Manet", aixó ens queda de Rafa, les seues virtuts.

El lema del seu rellotge Semper et Omnibus, Sempre i per a Tots.

Tot l'agraïment als companys tant de l'oficina tècnica , del magatzem,  com a  l'empresa JOVISA SL  per la part personal  del Sr Vicent Vilaplana al donar-me la confiança i fer-se carréc de totes les despeses del rellotge.



                                                                                   

Una xapa d'acer cor-ten de 1.500 x 1.200 x 2 m.m. li dona el tipic color rogenc ataronjat en contrast amb  el traçat del rellotge  en acer inoxidable.

El rellotge declina 24º 42' a llevant.Les horaries comprenen de  les 5 del matí a les 4 de la vesprada , amb divisions de diferent gruix i llarg,  cada 15 minuts. La vareta del rellotge com en tost els rellotges de sol és paral·lela a l'eix de rotació terrestre i apunta  un  punt molt pròxim de l'Estrela Polar la mateixa que té el rellotge. L'ombra de la bola de la vareta recorre  les  còniques  els dies del solstici, d'estiu (a )  i  d'hivern (g )
Una línea recta l'equinoccial pels dos equinoccis primavera(^ ) i tardor  (d ) 

Tant el càlcul com el seu disseny ha estat pel meu compte .



diumenge, 24 de novembre de 2013

Rellotge de ceràmica El Verger, Marina Alta.


Elegant disseny  per aquest rellotge de sol compost per vint taulells de ceràmica disposats 4x5.
 Un sol antropomorf presideix l'origen de les línies horaries, de les sis del matí fins les sis de la vesprada.
Les horaries de les sis són horitzontals i la horaria de les dotze és vertical, les hores del matí són simètriques a les de la vesprada , es tracta d'un rellotge meridional, que ens dóna l'hora solar local.
Una sanefa envolta tot el rellotge enmarcat en ciment.






En una primera aproximació veiem que la paret declina a ponent i la posició del gnòmon no correspòn al pòl del rellotge, com l'angle que forma en la paret, anomenat altura sostilar.

Un altre detall és la distribució horaria de les hores, huit i nou del matí com les tres i quatre de la vesprada, no corresponen a un càlcul correcte.


 Rellotge de sol al carrer Beniarbeig, El Verger.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Rellotge de sol en Tibi, l'Alcoià.

En l'esglesia de Santa Maria Magdalena en la població de Tibi trobem aquest quadrant solar declinant a llevant, data de  l'any 1841. Amb divisions per a les hores, de les 6 del mati fins les 4 de la vesprada, el pol del gnòmon és el centre del semicercle d'on eixen les línies horaries acabades en fletxa,  numeros àrabs.  La línia de les dotze és vertical, el rellotge dóna l'hora solar local.

En la década dels anys 70 els meus pares en companya dels meus oncles i el meu avi, llogaren la Masia del Vogar ,prop del riu Verd,  en una de les visites que ferem al poble vaig tindre l'oportunitat de descubrir el rellotge de sol, encara que no comprenia el seu funcionament, però si em cridà l'atenció, veure com un aparell tant senzill en apariència mesurava el temps.

divendres, 18 d’octubre de 2013

Rellotge vertical, Serra dels Plans.






La pasada primavera  Nuria Gras  m'enviava aquesta foto de les restes  d'un  cuadrant solar.

El lloc és  l'antiga colònia dels Plans. Antonio Calero Picó la mencina en el seu llibre "Las Montañas de Alicante"    L'any 1906, l'ajuntament d'Alcoi colonitza la serra, edificant onze cases, diseminades totes per la matèixa vesant. Huí les trobem en ruïnes.

Sols dos apareixen conservades i amb reformes pels hereus dels antics colons. L'existència dels colons va durar uns 40 anys. Un sòl pedregós escassament productiu no donava prou per a subsistir i es dedicaven a fer llenya per a després vendre en Alcoi.