divendres, 21 de maig de 2010

Excursió a Otos 23,24 i 25 d'abril ( Otos)


Grup a la terrasa de Ca les Senyoretes

Rellotge equatorial terrassa casa rural Ca les Senyoretes

Rellotge terrassa casa rural Ca les senyoretes


Text del bloc de Joan Olivares Otos IV La pedra de Basset

A primeries del s. XX, hi havia a la plaça del meu poble una pedra que els llauradors feien servir per a seure o picar espart en les hores de lleure. Un vell que portaven a l'asil va demanar al seu fill de seure per darrera vegada sobre la pedra. El jove hi va accedir i l'ancià i li explicà que anys arrere, ell també havia deixat que són pare s'hi asseguera una estona abans d'abandonar per sempre més el seu poble. Naturalment, el fill va decidir tallar la cadena i no va dur son pare a l'hospici.
Aquella pedra tenia un nom: la Pedra de Basset, i quan la meua sogra m'ho explicava, només faltaven uns mesos per al 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. La història m'havia agradat, però el nom de la pedra em féu saltar l'alarma: que aquell Basset de la pedra no tindria res a veure amb el famós general austracista? Ningú no m'ho podria confirmar, és clar, però tampoc no em feia falta. La relació s'havia produït en el mateix instant en què jo l’havia imaginada. I vaig proposar a l’Ajuntament de fer una nova pedra de Basset: aprofitar el moment, la descoberta, la casualitat i la voluntat per a fer dues coses alhora: retre homenatge als nostres avantpassats amb una referència a la seua faena quotidiana de picar espart i recordar aquell moment decisiu de la nostra història com a valencians.
I vet ací que vam fer una nova pedra de Basset. Gravàrem en una de les seues cares un dibuix de la massa i el piló de picar espart, i en l’altra una llegenda que diu: 25 d’abril 1707-2007 300 anys de renadiu. La paraula renadiu l’empraven els llauradors d'ans per a referir-se als cultius que naixien espontàniament i creixien sense conreu a partir de les llavors que havien quedat en el camp de la collita de l’any anterior, i ens va paréixer que definia molt bé el cas de la nostra llengua i la nostra cultura en aquests darreres 300 anys.
Com que tot açò se situa a Otos, vam voler que la pedra de Basset tinguera també quelcom màgic, com tenen els rellotges de sol. I vet ací que el dia 25 d’abril, una ombra que ha avançat durant tot l'any cobreix les quatre barres de l'ensenya valenciana durant tot el dia.
Aquest 25 d’abril, a les 8 de la vesprada, farem una visita a la Pedra de Basset i hi retrem homenatge a Joan Baptista Basset, els maulets i tots els valencians que s'estimen la terra. La pedra de Basset està instal·lada a l’Ajuntament d’Otos, al jardí del palau del Marqués de sant Josep, i forma part de la ruta de rellotges solars.

Rellotge plaça del llaurador

Rellotge carrer Sant Antoni

Rellotge carrer Trinquet


Altres rellotges d'Otos.

divendres, 14 de maig de 2010

Excursió a Otos 23,24 i 25 d'abril ( Guadasséquies i Benigànim)

Triple rellotge-escultura pedra i acer inoxidable
autors Rafael Amorós i Joan Olivares

Rellotge declinant a ponent.


Un dels tres rellotges orientat al sud

Rellotge en un hort de Benigànim

Rellotge digital Benigànim

Avinguda de l'Ortissa

divendres, 7 de maig de 2010

Excursió a Otos 23,24 i 25 d'abril (Palomar i Benissoda

Rellotge amb el simbolisme de la Festa del Xop de Palomar

Rellotge de Palomar

Rellotge homenatge a les diferents cultures

Rellotge classic

Rellotge analematic Parc dels Astres Palomar

Analematic amb detall

Rellotge de sol amb un poema de V.A. Estellés.
El mateix rellotge, Parc les Moreres Benissoda

diumenge, 2 de maig de 2010

Excursió a Otos 23,24 i 25 d'abril. (Muro, Alcoi, Albaida)



El passat 24 d'abril deixant enrere els últims trons de les guerrilles, ens dirigim a Otos el poble dels rellotges de sol, on es unirem al grup i tindrem la gran alegria de conèixer en persona als socis de la Societat Catalana de Gnomònica i la Asociación Amigos de los Relojes de sol.
Visita a la població de Muro d'Alcoi, l'ermita de Sant Antoni d'Alcoi i Albaida.













Visita al rellotge multiestilar de Muro, rellotge horitzontal, senyala les hores, els dos solsticis
i els equinoccis.















L'ermita de Sant Antoni és un conjunt arquitectònic format per dos edificis continus. El més antic del segle XIV, queda part de la seva estructura gòtica d'arcs diafragma.
Ja l'altre edifici producte de l'arquitectura tradicional data del segle XVIII.





















Grup ermita de Sant Antoni








Edifici la Llotgeta estudi de l'artiste albaidi Rafael Amorós amb dos arcs gòtics, antic mercat medieval.














Palau marquesal, rellotge probablement del segle XVIII.
Restaurat, el pol del gnòmon no coincideix amb el de les hores.