dissabte, 13 de desembre de 2014

PER SANTA LLÚCIA UN PAS DE PUÇA.

Així que,com diu  la dita : "Per Santa Llúcia un pas de puça" també afegim,Sant Tomàs el dia més curt de l'any, per Nadal un pas de gall, per Sant Esteve un pas de LLebre, per Cap d'any el dia s'allarga un pam i ja per acabar "Per Sant Antoni un pas de dimoni".

Hi ha una llista molt llarga de refranys fent referència a la durada d'hores de llum del dia.Però sols  ens centrarem en el refrany  "Per Santa Llúcia un pas de puça". Em remontaré  al Concili de Nicea celebrat l'any 325  del calendari julià, en ell s'aproven una serie de normes, per determinar  la data de la celebració de la Pascua, com ja sabeu  s'estableis el primer diumenge després de la lluna plena següent a l'equinocci de primavera.
Per aquella data l'equinocci  tenia lloc  el 21 de març i les autoritats establiren que l'equinocci  de primavera havia de ser  el 21 de març.  Lo que ells desconeixien era que la durada del seu calendari  no corresponia a la durada de l'any astronomic,  hi havia  una  diferència de 0,0078 dies a l'any, aquest  error acumulat al llarg dels anys ens avançava les estacions, ja en 1582 l'equinocci de primavera es produïa  l'11 de març així com el solstici d'hivern  l'11 de desembre 10 dies abans de lo acordat al Concili de Nicea. Per corregir tot aquest desfasament el papa Gregori XIII  valent-se dels coneiximents i estudis d'experts astrònoms (els germans Lelio, el jesuïta alemany Christoforo Clavio, Egnacio Danti) va realitzar la reforma que porta el seu nom i que encara està vigent. Amb una durada de l'any de 365,2425  és a dir 0,0003 dies més llarg que l'any astronomic de 365,2422, i va establir que despres del dijous 4 d'octubre a l'endemà seria divendres 15 d'octubre. D'aquesta manera l'any 1983 l'equinocci de primavera ja va coincidir en el 21 de març. Modificant la successió dels anys bixestos, establint que a partir del 1600 els anys seculars no ho foren a excepció del múltiples de 400, per tan  l'any 1900 no va ser bixest ni tampoc ho seràn el 2100, el 2200 i el 2300, si  va ser l'any 2000 i serà el 2400, també com estava previst en l'anterior calendari julia, tots els altres anys múltiples de 4.
Per tant el solstici d'hivern els anys pròxims abans de la reforma gregoriana es produïa al voltant de l'11 de desembre   el 13 de desembre Santa Llùcia , ja començava  a crèixer el dia.

Ara bé després de la reforma gregoriana aquest refrany ja no tenía tant sentit.  Ara el nostre ritme el marquen el rellotges mecànics sempre amb la matèixa cadència,  no es porten bé amb l'hora solar que té el seu ritme,cada dia solar no té la matèixa durada, aquesta diferència acumulada comparta avanços fins a 16' per novembre i retards de fins a 17' per febrer.

Com ara el Sol comença a creuar cada dia uns segons més tard el meridià, per la vesprada sembla que allarga el día però pel matí passa al contrari, retardant més del que creix, que no serà fins el 21 de desembre que ja creixerà més per la vesprada que lo que acurta pel matí.
"Per Sant Antoni un pas de dimoni" ja el 17 de gener respecte als nostres rellotges mecànic ja creix el dia tant  a l'eixida del sol com a la posta.

 Ressenyes.
Relojes de sol   (Gian Carlo Pavanello- Aldo Trinchero)
http://otos3.blogspot.com.es/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada