diumenge, 16 de novembre de 2014

Ruta dels rellotges de sol d'Elx i Santa Pola.







Després d'any i mig de fer aquest recorregut pels 
rellotges de sol del Baix Vinalopó organitzad per
L'ASOCIACIÓ ILICITANA D'ASTRONOMIA ,
repasant les entrades al blog m'adone que no 
la vaig publicar en el seu moment, per altra
banda si vaig    fer un article per a la revista
" LA BUSCA DE PAPER" publicació de la  SCG, 
 Societat Catalana de Gnomònica de la que soc soci .
Duta a terme per Pepe Toni,  aficionat a la gnomònica i la astronomia, du catalogats  uns 150 rellotges de sol,només ací en la provincia d'Alacant.











 El rellotge  està  en l'edifici de l'actual Museu d'Art Contemporani en la Plaçan Major del Raval  d'Elx                            
 L'any 1978 l'ajuntament  restaura l'edifici afegint dos noves plantes. En aquest treball desapareix el rellotge original, sols queda el gnòmon. A petició dels veïns ja en l'actual segle XXI es construeix el nou rellotge de sol, no en el lloc original i tampoc com era abans, obviant en el nou càlcul la diferència de quasi un grau i mig es construeix un rellotge ortomeridià  amb divisions fins al quart d'hora i numeració romana de les sis del matí fins les sis de la vesprada, la posició del              gnòmon no correspon a la latitud.






El següent rellotge està en la Serra  Grossa, Partida les Salades. L'autor d'aquest rellotge ès Pepe Toni,  en primera persona ens narra l'utilització d'un punxo per traçar tot el rellotge i la informació detallada dels valors de l'indret com la latitud, longitud i altitud també el nom del lloc com la seua rúbrica  i amb els valors de l'equació del temps.

El rellotge meridià està damunt d'un forn de llenya, amb divisions cada quinze minuts i caracters romans.

                                                                                                                                           

El tercer rellotge és al CEIP  Ramón Cuesta en la població de Santa Pola. Rellotge monumental, en teoria orientat al sud i per tant perpendicular al mericià.  S'adonàrem d'alguns errors prou greus com l'orientació del rellotge i la distribució de les línies horaries, no té el gnòmon.
Ací us relate a la conclusió que arribem: quan són les 13:00 dels nostres rellotges de polsera, veiem  que les ombres són perpendiculars a l'orientació del rellotge, per tant suposem que colocaren el rellotge en hivern quan seria una hora menys, és a dir les dotze, un error molt greu que li lleva seua  finalitat didàctica.








 La cara posterior té el disseny de la rosa dels vents amb la nomenclatura del nom  dels vents.





                             




L'ultim rellotge està a l'entrada del port de Santa Pola i és obra de Rafael Soler i Gaià, Doctor Enginer  de Camins, Canals i Ports.



Rellotge anomenat trifrontal de quadrants oblics, un d'ells orientat exactament al sud, els altres dos declinen 120º 






l'un a llevant i l'altre a ponent, tots ells

 proveïts de les línies diaries de calendari
amb els valors de la correcció  
del temps verdader al temps mitjà del fus.

Sobre el vèrtex es suporta un rellotge esfèric, 

estàn gravades les divisions horaries a l'equador,

als dos pols uns cercles concèntrics ens informen de l'època de l'any, sols estaran iliminats els dos pols dos dies a l'any, als equinoccis.



                
A continuació publique l'aclariment que fa en Rafael Soler Gaià  autor del rellotge de sol trifront,  en concret del rellotge esferic.



    ACLARIMENT SOBRE EL RELLOTGE DE SOL DE SANTA POLA COMENTAT EN ELS NÚMEROS 75 I 76 DE "LA BUSCA DE PAPER "

Com a autor del disseny del rellotge de sol que es troba a l'entrada del port de Santa Pola , i pel que fa als caràcters i línies gravades a la bolla que remata el conjunt trifrontal de inclinats , sembla oportú aclarir el seu significat .
A la foto n º 1 s'aprecia gravat el cercle equatorial (o sigui paral · lel al de l'equador ) de la bolla amb divisions de 15 º que corresponen a una hora . Es tracta en essència d'un rellotge equatorial sense gnòmon on l'hora ve donada per la intersecció d'aquest cercle amb el de l'ombra que només en els equinoccis serà perpendicular al equatorial . Els números de les hores vénen decalats 90 º (o sigui sis hores) en relació amb els d'un quadrant equatorial ordinari amb gnòmon .
A la foto n º 2 s'aprecia el casquet Nord de la bolla amb tres cercles concèntrics l'angle dels quals, amb el punt Nord, sobre l'esfera , es corresponen amb la declinació solar dels habituals dies de canvi de mes zodiacal , és a dir (+ / -) 23,4 º , (+ / -) 20,1 º , (+ / -) 11,33 º als quals cal afegir un punt o cercle de radi nul en els pols de la bolla del dia dels equinoccis ( o sigui de declinació solar nul·la) .
A la foto n º 3 cal repetir , amb el casquet Sud , el ja exposat per a la foto n º 2 .
Aquests cercles actuen a manera de calendari , igual que succeeix amb les línies de declinació solar dels quadrants ordinaris, encara que no permeten tenir gran precisió donat el relativament petit radi de la bolla i la important penombra . Per conèixer la data ha d'identificar- se el punt de referència del cercle d'ombra més pròxim al pol, sigui el del Nord o el del Sud, i mesurar el seu ràdi- amb centre en el pol - per conèixer la seva diferència amb qualsevol dels dos radis dels cercles del casquet més propers, considerant com a cercle de radi nul , si escau , el punt del pol . La relació d'aquesta diferència amb la dels radis d'aquests dos cercles aplicada als dies del mes zodiacal concernit donarà els dies transcorreguts, o que falten per transcórrer segons el cercle del casquet considerat per al còmput .
Comptant com cercle de radi nul el punt dels pols , a cada casquet hi ha tres corones circulars, o " carrers", de possible recorregut pel punt de referència, des dels equinoccis fins als solsticis . En aquestes dates recorre, de dia ,  un arc del major cercle dels casquets en els extrems d'un diàmetre de la bolla . Com imitació dels esdeveniments en els casquets boreal i austral de la Terra, els pols Nord i Sud estan assolellats de dia durant sis mesos segons la declinació solar , el del Nord si és positiva i el del Sud si és negativa .
Tant en el casquet Nord com en el Sud el punt de referència recorrerà el primer carrer , immediat al pol , durant Aries i Virgo ( declinació positiva ) i amb Piscis i Libra ( declinació negativa ), en el segon carrer , respectivament , durant Tauro i Leo i amb Acuario i Escorpio, i en la tercera carrer durant Géminis i Cáncer i amb Capricornio i Sagitario. En els quadrants ordinaris els carrers es recorren pels seus punts de referència (ombra puntual del gnòmon ) només durant dos mesos zodiacals , però no succeeix així en aquests esfèrics on són quatre els mesos , els símbols dels quals, vandelitzats, es poden veure gravats en les fotos 2 i 3 de la bolla.


R. Soler Gaià 20/12/2013 
                                        






2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la publicació i per la teva assistència a la ruta . Crec que tots els assistents vam passar una jornada molt gratificant en molts aspectes, no només gnomònic .
    En honor de la veritat, he de dir que ja m'agradaria que foren 300 rellotges de sol els catalogats, jo crec que no hi ha tants a la província d'Alacant. El meu catàleg es mou pels 150 però afortunadament s'incrementa contínuament (entre altres motius) perquè no pares de fabricar-los.
    El rellotge de la Serra Grossa és molt senzill i va ser el primer rellotge que vaig fabricar . Magnífica la documentació, per cert, sobre el funcionament del rellotge esfèric de Santa Pola.
    Una salutació

    ResponElimina
  2. Ja està feta la correcció, gràcies per l'observació.

    En Rafael Soler i Gaià, ens va enviar un correu a la SCG. i a mi per facilitar l'aclariment del relllotge solar esferic, quan vaig publicar en el seu moment aquest article en la revista de la SCG La Busca de Paper.

    ResponElimina